Les pedres, carregades d'història, són part indissociable dels menorquins. Les restes arqueològiques de les primeres comunitats que van viure a l'Illa han marcat i caracteritzat el patrimoni i el paisatge de Menorca. Vivim en un dels territoris més rics i singulars del planeta, modelat per generacions de menorquins que amb mim han conservat aquest llegat de la cultura talaiòtica.
La Unesco ha acabat reconeixent aquesta idiosincràsia amb la inclusió de la Menorca Talaiòtica en la llista de Patrimoni Mundial, la més prestigiosa designació i la més important del món sobre el patrimoni cultural tangible dels pobles. Per què? Doncs perquè Menorca és testimoni viu d'una cultura prehistòrica insular excepcional, caracteritzada per una arquitectura ciclòpia única. És bressol de construccions exclusives en el món que poden observar-se en el seu entorn original. Per tant, ben mereixia aquest reconeixement mundial que ara també lloa el Govern lliurant el premi Ramon Llull.
Aquesta inscripció a patrimoni mundial es produïa el passat mes de setembre després de 14 anys de gestions i treball. Tot va començar amb una proposta per part de l'IME. El Consell va aprovar per unanimitat l'any 2010 l'inici dels tràmits. Cinc anys després l'expedient fou elegit candidat oficial d'Espanya. Però el Comitè de Patrimoni Mundial va considerar que s'havien d'esmenar alguns aspectes per poder optar a la inscripció. L'expedient es va reformular a partir d'un enfocament ben diferent, ja que es posà èmfasi en l'expressió d'aquesta insularitat i en el fet que els vestigis del passat han conviscut de manera harmoniosa amb els menorquins. L'expedient ja no destacava jaciments sinó components, és a dir, àmbits que alberguen les millors representacions de l'arquitectura ciclòpia i de la cultura talaiòtica. Inclouen els paisatges associats més ben conservats que fan costat als monuments i mantenen l'esperit de cada lloc des de la prehistòria.
El passat 18 de setembre a Riad Menorca feia història. El 45è Comité de Patrimoni Mundial aprovava la inscripció de la candidatura a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
En primera persona
Però el camí va començar molt abans. Menorca ha generat interès des de fa segles de la mà de figures que han estat transcendentals a l'hora d'enaltir aquestes joies arqueològiques que romanien amagades. Sense ells, Menorca possiblement no hauria fet història.
La passió que sentiren cap a l'arqueologia va servir per posar la primera pedra d'aquesta riquesa que alena Menorca. Ja ho assenyalava l'arqueòloga Margaret Murray l'any 1949 quan escrivia que «Menorca es uno de los lugares más importantes para el estudio de la civilización primitiva de Europa. Los megalitos de Menorca contienen de por sí un capítulo entero en la historia del mundo y pueden proporcionar información y conocimientos que en otras partes no pueden ser hallados». Setanta-quatre anys després, la Unesco ho reconeixia mundialment.
Destaquem a continuació només una petita selecció d'aquests personatges que exaltaren, amb les seves investigacions, el ric patrimoni de l'Illa.
Generico
Menorca alena riquesa: acull 1.586 jaciments arqueològics
Menorca compta en poc més de 700 kilòmetres quadrats. Aquest territori, de reduïdes dimensions, acull 1.586 jaciments arqueològics. És l’illa amb la densitat més gran per superfície de jaciments prehistòrics registrats a escala mundial. La Menorca Talaiòtica que ha estat declarada Patrimoni Mundial inclou nou àrees territorials, és a dir, nou zones formades per elements. Els jaciments no només tenen importància per si mateixos, sinó que formen part de conjunts monumentals que han de valorar-se de forma unida. Com podem observar en el mapa, la pràctica totalitat dels components del bé seriat se situen en el Migjorn, l’espai predilecte de les antigues poblacions que van habitar l’Illa.