El diputado socialista en el Congreso, Pepe Mercadal, acusó ayer a la consellera de Bienestar Social, Carmen Reynés, de «tergiversar» la realidad para «justificar una posición totalmente insolidaria» del PP, como es negarse a la acogida de «unos pocos menores migrantes». En respuesta a las críticas del Consell al Gobierno, por condicionar los fondos para menores migrantes a dicho reparto, Mercadal aseguró que en Menorca «está claro que podemos acoger a menores migrantes y es un deber moral hacerlo».
El socialista añade que ante «el discurso del odio y el racismo en auge en España, Menorca debe mantenerse como una tierra solidaria». Mercadal carga contra el PP por «boicotear» la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia del Ministerio de Juventud e Infancia, «impidiendo que se avanzara en la elaboración del decreto sobre la acogida de menores migrantes». Eso también ha impedido, añade, la transferencia de 22 millones de euros para las autonomías que son destino de rutas migratorias, como Balears. El PSOE Menorca pide al Gobierno que «no ceda ante el boicot del PP» y continúe con la aprobación del real decreto.
Ajudar sí, sempre que es pugui, però lo d’ara ja fa estona que s’ha anat de les mans. No hi ha recursos, no hi ha control, i molta gent que arriba diu que és menor però no ho sembla gens. Tiren el passaport, diuen que tenen 16 anys, i au, a un centre de menors. Això no cola. I mentre, molta gent del carrer comença a tenir por, perquè la sensació d’inseguretat hi és. Això no és inventat ni odi, és el que se respira a molts pobles i barris. I qui ho diu no és feixista ni res d’això, només és algú que vol viure tranquil. A més, no ens enganyem: la immigració irregular és un negoci, i no només per les màfies. Hi ha ONGs, empreses, hotels i intermediaris que cobren per cada persona que arriba. Sense aquest sistema muntat, molts d’aquests xiringuitos desapareixerien. I clar, després ve el discurs de sempre: que si som xenòfobs, que si som insolidaris. No, perdona, simplement volem ordre, seny i límits. Aquesta paraula sembla prohibida: on és el límit? Hem de seguir acollint gent sense saber qui són, d’on vénen ni si volen realment integrar-se? Qui arriba i vol sumar, endavant. Però qui no respecta, imposa o viu al marge de tot, ho sent, però aquí no hi té lloc. I això ho pensa moltíssima gent, també votants d’esquerres. Ja n’hi ha prou de fer veure que tot va bé. La realitat és que el sistema està col·lapsat i el poble està cansat de callar.