Les elevades temperatures i les poques i irregulars pluges de final d'estiu van en contra de l'explosió de bolets que recol·lectors i aficionats a la micologia esperen amb impaciència per aquestes dates. D'entre les 150 espècies de bolets comestibles de Menorca, l'esclata-sang s'emporta la pitjor part aquesta tardor. Una de les zones més afectades per la sequera és Sa Roca, segons Josep Lluís Melis, president del Cercle Micològic de Menorca, entitat que estudia el fong autòcton. Al puig, al terme des Mercadal, «un lloc on abans es collien esclata-sangs en abundància», explica, ara està de capa caiguda i l'aspecte groguenc de les plantes per manca d'aigua no augura una millora. En les últimes setmanes s'esperava poder recollir els bolets termòfils, és a dir, els que apareixen quan es combina humitat i calor, com ceps o cames-seques d'alzinar. Però aquest arbre «ha passat molta set durant l'estiu i li convé que plogui almenys 40 litres per metre quadrat». Perquè el fong fa parella amb l'arbre, i el bolet és el fruit de la unió entre el vegetal i el miceli, l'organisme en si, que pot abarcar grans extensions. El miceli s'identifica pels filaments blancs que, des del subsòl, es nodreix de la sàlvia i la humitat de les arrels de l'arbre al qual s'associa el fong. Fong que alhora li proporciona al vegetal nutrients i minerals, però, si el bosc no gaudeix de salut i condicions climatològiques adequades no produirà el bolet que tant ansien alguns per gaudir de la gastronomia de tardor.
Els recol·lectors experimentats es mostren prudents a l'hora de pronosticar si aquest serà o no un bon any. Desconfiats a l'hora de desvetllar els seus rodols predilectes, alguns cercadors com Francisco Martínez s'aventuren a concretar les zones on enguany escassegen. Per la marina que envolta Cala Galdana i Macarella no ha tingut sort, diu: «està tot sec». En Juan B. comenta quelcom similar després de trobar-ne tot just un parell al terme de Ciutadella:«la temporada es preveu fluixa, però encara és prest per dir-ho»; a l'Illa sol començar per Tots Sants.
Aurelio Arroyo, de 82 anys i cercador des dels 20, suma la popularització de l'esclata-sang a la sequera com a culpables de que se'n trobin menys. «Abans la gent els cercava més aprop del poble i avui en dia, en cotxe, arriben als racons més allunyats». Començarà les rutes pel bosc a partir de la setmana que ve a prop del camp d'aviació i espera que la humitat s'apoderi de l'ambient per no tornar amb el paner buit. El que sí ha collit són gírgoles, més fàcils de veure per les tanques on creix al costat de la canya-fèl·lera i que es troba en més abundància al mercat.
Fins a 35 euros
A 9 euros el kilo el bolet blanquinós apareix com una alternativa econòmica front l'esclata-sang, a entre 30 i 35 euros el kilo. I no totes les verduleries. A Ca na Riera o Ca na Maria Trueno conclouen la baixada en l'oferta de bolet, tant local com de fora. Si l'any passat els establiments venien diàriament tres o quatre caixes de rovelló de bruc procedents del Pirineu, enguany molts compradors tornen a casa amb les mans buides. Les poques peces que arriben a les botigues són, en general i per ara, poques i de mala qualitat, asseguren. «Si són secs o estan tocats no ens interessen; els triem un per un abans de treure'ls a la venda», comenten des d'un altre establiment, que ofereix shiitake fresc i xampinyons cultivats a La Rioja, que es consumeixen durant tot l'any. Però la gran majoria depaladars prefereixen el producte de la terra. Per açò alguns com en Joan de ca na Maria Trueno es plantegen cultivar bolets com la gírgola de card, que, assenyala, quasi ha desaparegut. Altres, com Cicerón Mercadal, impulsor de Bolets de Menorca, han portat aquesta experència més enllà i imiten el procés natural al laboratori, on aconsegueixen que micelis autòctons es desenvolupin per obtenir bolets en qualsevol època de l'any.