Els productes de comerç just tenen un hàndicap que els dificulta una major penetració a les llars. I no és el preu, que també, sinó la mentalitat del consumidor, avesat, massa sovint, al consumisme. «El comerç just no és més car, tal vegada ens hauríem de demanar per què altres productes són tan barats». Així defensa la responsable de la botiga de Comerç Just de Maó, Lluna Utset, el valor afegit dels productes que, de la mà de Caritas, estan a disposició dels menorquins.
I és que la qualitat és un dels punts forts dels productes que tenen les botigues de Comerç Just i de Mestral, a Maó i Ciutadella, així com a la resta de municipis, a través dels Corners Solidaris, els racons que hi ha a la Cooperativa San Crispín (Alaior), Econatur i la botiga de S'Ullastrar (Sant Lluís), S'Hort Ecològic (Maó), la parròquia d'Alaior, Ca na Clara (Ferreries) i Supermercat Mir Llorens (Ciutadella). Empreses familiars que respecten també els criteris del comerç just.
Però a poc a poc, aquests productes s'estan guanyant la fidelitat dels consumidors menorquins, com ho indiquen les dades dels darrers anys, amb un creixement de facturació d'aproximadament un 11 per cent entre 2013 i 2016. I és que «quan la gent ho prova, torna», afirma Utset, qui assegura que «sabem que són productes de qualitat, sabem on els fan i com els fan, i a més, cada un d'ells té una història polida al darrere». Com per exemple, una nova línia de sabons per a la higiene personal, que arriben gràcies al projecte impulsat per Caritas a l'Índia. «Dins de la casta més baixa de la societat hindú hi ha els que s'encarreguen de posar tint a les pells, i això comporta olors fortes. I com que fan mala olor, no tenen opció i són considerats aquesta casta», diu Utset. És el peix que es menja la cua. «Caritas va engegar un projecte perquè gent d'aquesta casta produís sabons, i això comporta un canvi d'hàbits, i ja van més nets», i tal vegada així tindran alguna opció de progressar socialment.
Les botigues de Comerç Just de Menorca tenen tres línies de productes, els d'alimentació, els artesanals, i uns de nous, els de cosmètica.
Per als productes d'alimentació treballen amb cinc importadores espanyoles, i quant als d'artesania, també «tenim els nostres propis projectes de Caritas, a Palestina, Bangladesh, Bolívia i Mauritània», que funcionen amb un sistema de prefinançament. «A través de la Xarxa Interdiocesana de Caritas, es fan comandes conjuntes, i els productors saben prèviament el que han de produir». D'aquesta manera, s'eviten excedents i es paga un preu just pel producte.
És així, a través de projectes propis o a través d'importadores especialitzades, que arriben a les botigues de Comerç Just productes com el cafè, el cacau o el sucre, o artesanies com ceràmiques pintades a mà o recipients de llenya d'olivera fets a Palestina, pareos i mocadors de Mauritània.
És important destacar que els productes de comerç just estan regits per, almenys, deu màximes, començant pels sous dignes que reben els treballadors, per la igualtat salarial entre homes i dones i la no tolerància de l'explotació infantil, el respecte al medi ambient en tots els processos, el funcionament democràtic de les entitats (cooperatives), el respecte a la identitat cultural dels pobles, o pel prefinançament de la producció i perquè s'estableixen relacions comercials a llarg termini. O també, perquè una part dels beneficis són destinats a projectes de desenvolupament per a la comunitat i perquè, al final del procés, s'ofereixen productes de qualitat.