El petit comerç local passa per dificultats. Ho diuen els mateixos comerciants, que veuen com cada dia és més complicat fer front a la competència d'aquest món cada vegada més globalitzat, amb internet com a gran amenaça. La demostració es pot veure a la Fira Mercat d'Estocs i Tapes d'Alaior, on, tot i que es manté el nombre de botigues en relació a les darreres edicions, s'aprecia una reducció important en metres d'exposició.
El pas de visitants va ser positiu divendres. «Va anar bé, vaig quedar contenta, més que l'any passat», admetia Mari Montserrat, de Ca'n Dineru, qui no amagava, però, que «és un sacrifici haver de tancar la botiga per muntar l'expositor», amb l'objectiu de «llevar gènere de l'any passat». Així i tot, valora la iniciativa. «És una manera de fer poble, de fer més coses, com la gent vol».
I així és. Ana Zarco afirma que «hem vingut a veure què hi ha, sense res pensat, i hem trobat sabates per als fills i per a jo, i roba». Ho ha fet aprofitant-se «de descomptes del 20, del 30 i fins al 50 per cent», cosa que valora especialment. «Val la pena, són preus més baixos que a les rebaixes».
Yo la ropa la compro en la isla y los alimentos los intento comprar de la isla. Con la tecnología ya es otra cosa, las tiendas de informática, de electrodomésticos y alguna de servicios de internet nos tratan de tontos, mal servicio, productos obsoletos que no han podido vender a precios desorbitados. Solo hay que mirar en las tiendas de informática tienen a técnicos recién salidos de la escuela por que les pagan cuatro duros, si les pagan, y en cuanto tienen un poco de experiencia cogen y lo cambian.