Joan Marquès Fernández ahir va fer una excepció i es va aixecar devers les 10:30 hores del matí, amb unes quantes hores més de llit de les habituals en el dia a dia de l'amo d'Alcaidús, en el terme municipal d'Alaior. S'Homo des Be va complir a la perfecció diumenge amb el seu paper i poc després de les 22 hores de la nit, amb el lògic retard després d'un centenar de visites, arribaven al carrer Sant Antoni Mª. Claret? a cal caixer casat? entre una gernació. Enrere quedava ja la polida i esperada sortida de Can Sintas, instants després que a les 9 hores, l'enguany fabioler titular, Juanlu Gelabert, sonés el primer toc de fabiol que donava el tret de sortida a les festes de Sant Joan 2018.
S'Homo des Be, ahir a mitjan matí, amb una veu potent i com si no hagués passat res tot just unes poques hores abans, assegurava a «Es Diari» estar i sentir-se, «bastant bé; fiava estar molt més esgotat físicament. Sí que és cert, evidentment, que not el dia damunt però em sent molt bé, millor fins i tot del que em pensava», reconeixia Joan Marquès, després d'admetre que, com toca, la festa es va allargar a can Martí Faner, caixer casat d'enguany.
La feina del camp no perdona i ahir Marquès, si bé és cert que va començar un poc més tard, li va tocar fer feina, com cada dia, al lloc que du des de fa un any, amb la seva parella, Marta Camps. «L'amo em va donar permís per arribar un poc tard», bromejava, vivint una jornada ahir, «un poc més feixuga que els altres dies, és clar». Ja recordant el dia viscut diumenge, Marquès ens reconeixia que «m'esperava anar més cansat o passar més pena, tenint en compte que no saps prou on vas. Però va sortir tot rodó», exclamava. Açò sí, al migdia, quan la calor apretava fort ja, com encara no havia fet enguany, «vaig tenir una estona mala de passar i complicada, abans d'anar a dinar, de 12 a 13:30 hores. Però després de dinar vaig reviscolar i em vaig tornar a sentir bé i fort».