La llarga convivència entre el foc i el vespre anterior a la festivitat de Sant Joan es manté ferma, amb una inqüestionable fortalesa, a diferents pobles de l'Illa, sobretot a la part de Llevant. Els festers, amb l'atractiu estètic de les flames que volen pujar cap al cel negre per relativitzar amb la fosca i el simbolisme que sempre ha conservat aquest element purificador, van reunir aquest dissabte vespre a centenars de persones al voltant de les fogueres que es van encendre a Sant Lluís, es Castell, Llucmaçanes, Sant Climent, sa Mesquida, es Grau i el parc des Freginal de Maó, entre altres indrets
Al voltant del foc, dels festers, va sonar la música, amb la qual van ballar els petits, alguns dels més grans i els sempre festius gegants. Al voltant del foc van aparèixer les canyes verdes ornamentades. Al voltant del foc s'organitzen torrades per recuperar forces. Al voltant del foc es disposen els bujots, sempre originals, elaborats per diferents entitats i particulars, que neixen amb una missió molt concreta i una curta esperança de vida, condemnats com estan a ser devorats per les flames. Al voltant del foc, els amics comparteixen converses en una vetllada que dona la benvinguda a l'estiu en una celebració amb una llarga tradició històrica. Al voltant del foc, la festa és ardent però en un ambient amb un evident component familiar.
Acabada la festa, el foc es va apagar i les brases es van neutralitzar. Però no la tradició, que d'aquí a un any tornarà amb la mateixa força per donar la benvinguda al dia de Sant Joan.