La primera festa d'Es Castell de la que es té constància data de 1786, es a dir, de fa 232 anys. En tot cas, aquests anys han canviat moltes coses i la més notable pot ser la gran demanda de caixers que volen sortir a qualcar.
Aquest any pujaran al cavall un total de 68 persones, de les quals 22 són dones (32%) i 46 són homes (68%). El primer dia seran 55 els cavalls que surtin, mentre que el dia de la festa gran seran 59.
Si en mirem la procedència, hi ha 3 convidades d'Alcúdia, una convidada per part de la capellana, 8 de Sant Lluis, una de Fornells i una de Maó. En el cas de Maó, que arrossega certa polèmica des que l'any passat no es convides a cap cavaller d'Es Castell a Maó, sortirà en Sergi Mercadal el primer dia i na Mari Carmen Diez el dia 25.
Cada any arriben cares noves a la qualcada. Aquest any debuten com a caixers na Mireia Bonilla, en Pau Vinent, na Maria Inés Bosch, la filla del caixer cassat, i en Florencio Conde, com a caixer batle.
Na Maria Inés s'estrenarà amb 11 anys al jaleo de dia 25 i es convertirà en la caixera més jove d'aquest Sant Jaume. Havia de ser aquest any, amb l'edat que també va debutar el seu pare Toni. El caixer més gran serà en Jordi Borràs de 67 anys, que l'any passat no va poder sortir per una operació.
També serà un dia especial per a en Juan Miguel Barber, que farà 25 anys que qualca.
Finalment, com a cavall més veterà, tindrem a en Goku, de 24 anys que el traurà na Zoraida Olives i, com a més jove, en Diurn Gea, de 5 anys.
Com a cavall debutant destaca en Cohet (6), el cavall que muntarà el vocal Bartolomé. Havia de sortir l'any passat, però es va lesionar: «Estic un poc nerviós, no sé què em farà».
Junta de caixers
Ja fa un any que el nou bienni de caixers de la junta va començar a funcionar. Com diu Lluís Camps, l'alcalde del poble: «L'experiència és un grau» i aquest any els integrants de la junta podran demostrar aquests coneixements que van adquirir l'any passat, amb dues excepcions.
Per una banda, el lloc de caixer batle l'ocuparà en Florencio Conde, després de sis anys sortint ininterrompudament en Lluís Camps. Per altra banda, per situacions personals, el caixer pagès Alex Cristian ha canviat d'ofici i, tal com s'estipulen els protocols, no pot seguir a la junta com a caixer pagès: «Seria enganyar-me a mi mateix i a la gent». Serà el caixer pagès Joan Pons qui el rellevi aquest any a la junta.
L'experiència de l'any passat
Veiem un contrast en els dos caixers vocals. Per a Jose Javier va ser una experiència nova tot i que ja havia sigut caixer fadrí. En el cas de Bartolomé, no va suposar cap novetat, perquè ja havia ocupat aquest càrrec fa anys.
Toni Bosch i Alex Cristian van notar la diferència entre ocupar aquests càrrecs i sortir com a caixers regulars. Estaven més atents, tenien més responsabilitats.
Per a Joan Miquel Sastre va ser un any especial perquè complia 25 anys qualcant i a més ho feia as Castell: «Pel fet de ser natiu des Castell els diferents rectors han tingut la deferència de proposar-m'ho, n'estic molt agraït». Finalment, per n'Anna va ser una experiència emocionant poder dur la bandera del seu poble. La va portar amb responsabilitat i amb orgull, tot i que se li oblides recollir-la el dia de les canyes.
Un record de Sant Jaume 2017
En José Javier elegeix les passades i les canyes com els seus moments preferits. Les passades fins i tot les aprecia més que el jaleo: «Visitar a la gent que està a la porta de casa seva, que no poden sortir. Els hi atraques el cavall, el toquen, els hi dónes les bones festes... per a jo és una cosa que no té preu». També ho opina en Toni Bosch, que l'any passat va ser la primera vegada que ho feia.
N'Alex Cristian recorda el moment en què el cavall del caixer batle, en Tonino, no volia quedar sol a la plaça per entrar a l'Ajuntament. Llavors ell, com a caixer pagès, va haver d'entrar també a l'Ajuntament i després sortir-hi: «El cavall va a on van els altres cavalls, i aquest ens volia seguir».
Una altra anècdota la va protagonitzar n'Anna Dalmau. A l'hora d'entregar-li la canya es va oblidar d'agafar la bandera i va haver de tornar a entrar: «No me'n recordava que era caixera fadrina i vaig sortir sense la bandera».
Aquestes experiències formaran part de la memòria col·lectiva del poble des Castell. Són grans records per als caixers de la junta, que aquest any acabaran cicle.