La Cova d'en Xoroi té dues llegendes. Una, la del moro enamorat d'una cristiana, és coneguda per tothom. La segona ho és menys i tracta de com una cova a la qual només es podia accedir des d'un penya-segat es va convertir en una de les discoteques més paisatgístiques i singulars del món.
La història la va recordar ahir Javier Hernández Montesinos a l'Ajuntament d'Alaior amb motiu de l'homenatge que aquest va retre, en el marc de les festes de Sant Llorenç, als quatre amics alaiorencs que l'any 1964 van obrir la discoteca.
Els va proposar la idea Juan Antonio Seguí, un dels promotors de la urbanització Cala en Porter. Semblava cosa de boixos i malgrat tot, Ángel Hidalgo, Bernat Mascaró, Patricio Piris i Germán Llopis la van tirar endavant.
Primer era necessari obtenir els diferents permisos. Per això, tal com explicà Hernández Montesinos, que va ser l'autor del projecte que transformà la gruta en un espai públic, un grup d'espeleòlegs es despenjà la tardor de 1963 pel penya-segat per accedir al recinte en presència de la llavors directora del Patrimoni, Maria Lluïsa Serra, a qui van donar testimoni que no hi havia restes arqueològiques ni d'altre interès patrimonial. Després va començar el dificultós procés de crear un accés des de dalt i es projectà l'escala que avui tots coneixem.
[Llegeix la notícia a l'edició impresa del 14 d'agost o a Kiosko y Más o My News]