Talatí de Dalt, Torralba d'en Salort, So na Caçana, sa Cudia Cremada, Torre d'en Galmés, Trepucó, Montefí i altres talaiots fins a setze, es van encendre aquest dissabte per adherir-se a la iniciativa «Torres de Mallorca, un cant per als Drets Humans», per donar suport a les persones refugiades. Monuments que van quedar connectats entre ells amb senyals de fum i de llum, amb algunes dificultats pel vent que bufava.
Aquest era un acte simbòlic que, segons el manifest que es va llegir, era «en defensa dels drets de les persones refugiades», perquè «consideram que el patrimoni històric no ha de ser només una font de coneixement sobre el passat, sinó que l'hem de poder interpel·lar per tal de poder entendre millor el nostre present». Perquè «val la pena recordar que els talaiots es van construir en una època en la qual els moviments de població d'una riba a l'altra de la Mediterrània eren quelcom normal i habitual».
El text denunciava les «decisions governamentals» que provoquen que les organitzacions d'ajuda als refugiats siguin tractades de «delinqüents» mentre augmenten «les xifres de morts» a la mar.
Especial incidència es va fer en la «doble dificultat i la doble condemna que suposa ser dona i refugiada», per les «vexacions i abusos» per part de les xarxes d'explotació i de comerç de persones.
S'adheriren al manifest el Consell, Amnistia Internacional, el Fons Menorquí de Cooperació, Benvinguts Refugiats Menorca, Memòries de Menorca, Amics de Torralba, Menorquins pel Territori, Alter Versió, Amics del Museu de Menorca, la Plataforma Antifeixista de Menorca i l'IES Josep Maria Quadrado.
Amb aquest significat es van fer dues convocatòries, el migdia i el fosquet. Una persona va pujar a cada talaiot amb una bengala, la qual es podia veure des dels monuments propers, configurant una xarxa de talaiots pels drets humans. El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, va valorar positivament el resultat de l'acte i va anunciar que tindrà continuïtat.