Ja feia calor, un bon sol, quan la qualcada de les festes de Sant Gaietà es començava a replegar per anar a la Missa de Caixers, encapçalada pel caixer batle, David Mir. La diana havia deixondit el poble moments abans, donant temps per recuperar forces amb un bon berenar. Arribats a l'església, la cerimònia va ser oficiada per Joan Tutzó, sa capellana, per donar pas al tradicional moment d'oferiment de l'aigua-ros als assistents, mentre sonava amb solemnitat el fabiol de Víctor Pons.
De nou, a la plaça de poble va començar el jaleo, al principi amb un ambient reduït, més íntim que en el vespre anterior, pel fet, tal vegada, de coincidir amb les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes as Migjorn Gran i de la competència que suposa la platja quan la calor apreta tant. I apretava molt, només amb un lleuger ventet com a consol. Els que eren ben enmig, valents, ho donaven tot, no els faltava ni un gram d'intensitat ni un punt de motivació, de ganes de passar-ho bé. Els cavalls eren rebuts a la plaça com es mereixen, amb braços en l'aire i somriures permanents.
A mesura que anaven passant els cavalls i les voltes l'ambient es va animar, fins que en el moment de lliurar les canyes per part de les autoritats ja hi havia una considerable quantitat de gent a la plaça. Aquest moment, la culminació de la jornada matinal, es va endarrerir per un accident. Després d'uns deu minuts, recuperada la normalitat, la banda va tornar a sonar per completar un ardent Sant Gaietà.