Alaior va viure un dissabte de Sant Llorenç intens i emotiu, marcat per les altes temperatures, que encara van escalfar més l'ambient de la festa.
Les cercaviles i batucades del matí, van deixar pas als gegants i capgrossos, que van sortir puntualment a les 16.30 hores des de l'Ajuntament per recórrer els carrers més cèntrics, acompanyats de grans i petits. La cercavila va comptar amb la participació de la Colla Gegantera i Grallera d'Alaior, la Colla de Geganters i Grallers de Sant Joan de Vilatorrada i les colles convidades d'altres pobles de l'Illa.
Inici del replec
Poc després de les 17 hores, el fabioler, Lito Vinent, es va dirigir a l'Ajuntament per sol·licitar permís al caixer batle, Cristóbal Marquès, per iniciar la Qualcada i a continuació la caixera fadrina, Martina Llambías, va recollir el penó de Sant Llorenç.
Enguany, el replec va tenir lloc en un únic punt, a la plaça des Ramal, i després la Qualcada es va dirigir cap a la Rectoria, on es va afegir el caixer capellà, Joan Tutzó. Després tots es van encaminar cap a l'Ajuntament, per incorporar el caixer batle i el representant de la Policia Local, Carlos Camps. Després la Qualcada va realitzar diversos caragols pel poble.
Passades les 20 hores, la Banda de Música des Migjorn arribava a l'ermita de Sant Pere Nou pel Camí Nou, seguida d'una gernació de gent jove, entregada a la música més festiva, i de la corporació municipal, que anava darrere.
A les 20.15 els caixers rebien la canya verda i entraven en una església atapeïda i enmig d'una gran xafogor. A l'exterior la gent feia temps entre ventalls i begudes.
Acabades les Completes, va començar la Beguda de Caixers, que es va celebrar al costat de l'ermita, i en la qual no van faltar els típics xulos de crema. Els caixers van aprofitar per descansar i agafar forces abans d'iniciar el jaleo.
A les 21.30 hores, començava el jaleo, el moment més esperat per tothom, i sa Plaça esclatava d'alegria, mentre centenars de mòbils immortalitzaven el moment. Primer va entrar el caixer batle, seguit del caixer policia i el caixer capellà. L'esperada melodia sonava i els caixers entraven a la plaça d'un en un i a un ritme àgil, fent botar els cavalls ben ornamentats al compàs de la música. La festa gran es vivia amb intensitat, entre crits i exclamacions d'admiració dels nombrosos forasters. A mesura que avançava el jaleo la temperatura a la plaça pujava i l'ambient s'escalfava encara més.
La festa es va desenvolupar en tot moment en un ambient festiu, i no es registraren incidents remarcables.