La plataforma SOS Posidònia Menorca va néixer l any 2017 de la mà d'un grup d'activistes de la xarxa d'Observadors del Mar, preocupats pels efectes dels fondejos de les embarcacions recreatives damunt les valuoses praderies de posidònia de l'Illa.
Després de la primera campanya d'observació que van dur a terme l'any passat, durant la qual van fer un total de 167 observacions documentades a 41 zones diferents del litoral menorquí, enguany els membres de la plataforma han tornat a patrullar la costa de Menorca, amb l'objectiu de conscienciar els navegants sobre la importància de respectar la posidònia per mantenir la qualitat de les aigües de l Illa.
Campanya informativa
SOS Posidònia Menorca aplega una total de 15 activistes, que es desplacen durant els mesos d'estiu pel litoral menorquí en una embarcació, i que compten amb l'ajut de nombrosos observadors que vigilen des de terra, i que els indiquen els possibles vaixells fondejats damunt posidònia. Guillem Mercadal, un dels impulsors de la iniciativa juntament amb Natàlia Petit, explica que si quan els arriba un avís són a prop de l'embarcació, s'hi desplacen per verificar la informació i, si són lluny, avisen als observadors de Medi Ambient.
Aquest any, van començar la campanya el 31 de juliol i la finalitzaran el proper 30 de setembre, i Mercadal assenyala que una de les problemàtiques més habituals que s'han trobat és que moltes embarcacions tiren l àncora sobre l'arena, però no tenen en compte que sovint és la cadena la que arrabassa la posidònia. A vegades, fins i tot els acompanya un submarinista per poder fer les comprovacions corresponents.
Des de la plataforma també expliquen que han detectat nombrosos punts negres al llarg del litoral, com algunes zones de Fornells, la zona des de Binibèquer a Cap d'en Font, l'entrada d Addaia o la zona entre cala Es Talaier i Turqueta.
Tot i que la campanya encara no ha finalitzat, i la plataforma encara no ha fet el recompte d'observacions d'enguany, Mercadal creu que aquest any el percentatge de fondejos sobre posidònia ha disminuït respecte al 30 per cent que es va comptabilitzar l'any passat. Així i tot, apunta al fet que un dels principals problemes, més enllà de la massificació en certes zones de l'Illa, és la falta de conscienciació i informació entre els navegants.
En aquest sentit, assegura que caldria incrementar el nombre d'observadors i agents de Medi Ambient i també fer un esforç de pedagogia, tant per part de les administracions com, per exemple, de les empreses de lloguer d'embarcacions o de submarinisme.
Un altre dels problemes que han detectat, segons expliquen, és que molts vaixells duen cartes marines que no estan actualitzades.
Des de SOS Posidònia Menorca asseguren que falten mitjans tècnics i humans per poder controlar de manera efectiva els fondejos durant els mesos d'estiu i garantir, d'aquesta manera, la preservació dels espais marins protegits. Recorden que Menorca compta amb només sis agents de Medi Ambient i tres vigilants de posidònia, que únicament realitzen tasques informatives, i reclamen més activitat sancionadora.
Cal recordar que les Illes Balears són la comunitat autònoma que posseeix una major superfície de posidònia, i disposa d una regulació pionera per a garantir la protecció d'aquests espais marins.