La polèmica pels reis pintat de negre arriba a Menorca

Ja fa uns anys que l'arribada dels Reis d'Orient s'observa amb atenció des dels col·lectius antiracistes. L'objectiu és clar: lluitar contra la pràctica del Black Face, és a dir, de pintar de negre a Baltasar en lloc d'optar perquè faci aquest paper una persona de raça negra.

Les rues alternatives que, en aquest any de pandèmia, han desfilat per molts dels carrers de Menorca, han tingut gairebé com a denominador comú el fet de maquillar de negre a l'encarregat de fer de Baltasar. Només a Maó, Sant Lluís, Es Castell i Fornells han deixat el pot de pintura negra de banda, mentre que a Ciutadella, Ferreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal, Alaior, Sant Climent, Llucmaçanes i Cala en Porter, han mantingut aquesta antiga praxi maquilladora.

Crítiques

Enguany, la pandèmia ha fet que els ajuntaments hagin optat per organitzar variades posades en escena per fer arribar als més petits de la casa l'esperit nadalenc i festiu. I ho han fet a través de les xarxes socials, penjant fotografies i vídeos, de les arribades dels patges i dels Reis, amb els seus missatges.

Han estat nombroses les denúncies públiques que s'han fet per aquest Black Face, i també entitats de l'Illa s'han unit en un manifest per a denunciar aquests fets. L'Associació de Vesins des Mercadal, Filosa Menorca, la Plataforma Antifeixista de Menorca, Ses Foneres i Caravana Obrim Fronteres s'uneixen a les reivindicacions que ja fa temps fan des d'entitats com SOS Racisme o Afroféminas, tot manifestant el seu desacord amb «l'acte fals i enganyós de pintar persones blanques perquè semblin negres».

De fet, ho titllen d'«acte denigrant, ridiculitzador i segregador de la societat supremacista blanca, racista i xenòfoba». I recorden que el blackfacing té un origen antic, dels trobadors, quan es ridiculitzava i exagerava trets físics amb maquillatge negre. En aquest sentit, mencionen l'afirmació sorgida del Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana Smithsonian, de què «les actuacions de ‘negror' de persones blanques amb vestits i maquillatge exagerats, no es poden separar de la burla racial i els estereotips». Així, aquests col·lectius menorquins afirmen que «no ens valen els ‘no ho sabem', no volem sentir les paraules de sempre de ‘no s'ha presentat cap persona negra a la llista pública», i reivindiquen que «prou de falsos rituals de cavalcades que amaguen càrregues fortament racistes». Perquè «o mantenim el racisme institucional, o l'erradicam».

Contrapunt

Davant les crítiques com les dels vesins des Mercadal, des de l'Ajuntament, el regidor de Festes, Jordi Pons, considera que es tracta de «disfresses» per a interpretar uns papers tradicionals. De fet, «as Mercadal eren dones», i assegura que els que fan aquest paper «són sempre voluntaris, i aquí no tenim gaire gent que ho vulgui fer».

Els cometaris que critiquen el Black Face s'han rebut amb desacord per part d'alguns dels protagonistes. Un exemple és el de Miquel Pau Fullana, actor i director teatral que ha fet de patge negre i que se sent «insultat» per les acusacions de xenòfob. «Mai em prestaria per a ridiculitzar a ningú pel color de la pell, només feim una interpretació teatral», idea que encaixa amb el fet que deia Jordi Pons, de què hi hagi dones fent un paper de rei, en masculí. «I segur que a cap poble de Menorca hi ha cap intenció de deixar malament a ningú». De fet, assegura Fullana que l'estima que hi ha cap al rei negre és molt gran, especialment pels fillets i «hi ha ‘bufetades'» per fer el paper. En aquest punt, es demana Fullana: «I per què no giram la truita? Per què m'han de discriminar a jo, que sóc blanc, a no poder fer un paper d'un personatge negre?».

«El que sí que podríem discutir és que aquells que fan de Reis ho hagin fet bé, o no», conclou Fullana, qui creu que s'hauria de valorar «el gran esforç» de molts voluntaris que, «encantats de la vida, col·laboren per donar vida al poble, i més en un any difícil i amb el mal temps, la pluja i el fred que va fer».