«Balears té poques platges per a cans en comparació amb altres comunitats autònomes, i Menorca en té menys que Eivissa i Mallorca», explica Betty Cruz, una resident de Binibèquer que lamenta que els propietaris de cans, un 28 per cent de la població, «siguin tractats com a ciutadans de segona».
I és que aquest és un tema que fa anys que es discuteix a l'Illa, però fins ara s'han fet molt poques passes per a resoldre-ho. És una qüestió de competència municipal que els ajuntaments regulen amb ordenances, però aquestes «no són clares» en molts casos, especialment a l'hora de clarificar la situació durant l'estiu.
Cruz ha iniciat gestions a títol personal i compta amb el suport de les Protectores d'Animals de Ciutadella i Maó. Ha iniciat una campanya de recollida de firmes, per tal que els ajuntaments de l'Illa, amb els quals està parlant, estudiïn la proposta i valorin permetre la presència de cans a les platges. Actualment ha reunit unes tres mil firmes (a través de clíniques veterinàries, perruqueries canines o botigues especialitzades) i l'objectiu és aconseguir-ne nou mil.
Opcions
Després d'analitzar com es gestiona aquest tema en altres municipis espanyols, Cruz indica que es troben diferents possibilitats. La primera seria que totes les platges de Menorca fossin d'accés lliure per a persones amb cans a l'estiu, però amb unes normes i uns horaris ben clars.
Una altra alternativa seria que en cada municipi on hi hagi platges —en tots, tret des Castell—, se'n designi almenys una, també amb horaris i normes concretes. I per últim, l'altra opció que s'aplica és la de delimitar, en totes les platges, espais per a cans, sense restriccions ni horaris.
Gestions
Les passes que ha fet Betty Cruz parteixen del que considera injustícies, com per exemple els casos de turistes i residents de Binibèquer que, l'estiu passat, «passejant els seus cans per la platja a les 7.30 del matí, van ser assetjats per vesins».
Situacions com aquesta, manifesta Cruz, demostren que hi ha una mala regulació i que cal atendre les necessitats de moltes famílies, pràcticament una tercera part de la societat, que tenen cans, però no els poden dur a la platja, ni tan sols, en un espai restringit.
Davant d'aquest panorama, Cruz s'ha reunit aquesta mateixa setmana amb la directora insular de Cooperació Local, Nati Benejam, per a exposar la problemàtica i demanar la implicació del Consell.
Des de la institució insular, i tot i que les ordenances de platges són competència municipal, Benejam es va comprometre a traslladar la qüestió a la junta de batles, tenint en compte que és una demanda social real, ja que impedeix el gaudi de l'espai públic per part de tothom i en les condicions desitjades.
Binigaus i Cala Fustam tenen horaris específics per a la presència d'animals
El desig dels propietaris de cans, reconeix Betty Cruz, és que no sigui necessari recollir firmes perquè els ajuntaments atenguin aquesta demanda social. I ho exemplifica amb el cas des Migjorn Gran i també de Sant Lluís, on s'està intentant trobar una solució.
Referit al cas des Migjorn, la seva ordenança sobre l'ús i aprofitament de les platges especifica clarament que a Binigaus i Cala Fustam, durant la temporada de bany, de Setmana Santa al 31 d'octubre, «es permet la circulació i permanència de qualsevol tipus d'animal», en l'horari «de 19 hores del vespre a 9 hores del matí, sempre i quan l'animal vagi lligat i proveït de corretja i morrió (en el cas d'espècies perilloses)».
Assegura Cruz que permetre cans a les platges pot tenir efectes sobre el turisme. «Ara, molts, se'n van a Turquia o Grècia perquè allà deixen tenir-los, i Menorca podria oferir-se com a destí amic dels animals», conclou.
Estic d'acord a que vagin a cagar a ses platges. Tenen tots es carrers i afores de Maó plens de merda. Ara toca repartir un poc i que en hi hagi per tot.