Aquesta dimecres tanca la Llibreria des Racó, segurament l'establiment més emblemàtic de Ciutadella. El negoci va començar com a impremta i a poc a poc s'anà transformant en una botiga on es podia trobar gairebé de tot i que ha esdevingut el referent absolut quant a productes relacionats amb les festes de Sant Joan.
Na Rosa Herrera viu uns darrers dies «molt emotius» i assegura que «mai no m'hauria pensat» que rebria tantes mostres d'agraïment. I és que són molts els que han passat per la botiga per acomiadar-se i entregar-li també alguns obsequis i records. «Estic molt contenta», deia ahir, mentre explicava que «jo no volia tancar, però ha arribat el moment, el darrer any i mig ha estat molt difícil i els anys també pesen, el mes que ve en faré 68; ja és hora d'anar a passejar a la platja».
«Estic molt agraïda a tots els clients, si ells no haguessin correspost, la botiga no hauria durat tant», assegura, contenta per «haver conegut tanta gent», del poble, de Menorca i també molta de fora. «Han estat tants anys, que ara venen néts, que abans venien els seus avis».
Impremta i llibreria
La Llibreria des Racó deixa una empremta profunda. I mai millor dit. La botiga és l'evolució de la impremta creada pel rebesavi de na Rosa. «La va obrir en Rafel Massanet al carrer de la Puríssima, i el 1894 es va traslladar aquí», recorda. A la Impremta des Racó «es va imprimir ‘El bien público' o ‘El Iris'». De fet, «Francesc de Borja Moll va començar a fer feina aquí, i la meva tia va veure que era un al·lot molt intel·ligent» i va mediar perquè pogués estudiar al Seminari.
L'activitat impressora va anar minvant i «van començar a vendre llibretes, llapis», i després llibres, diaris, material escolar, d'oficina o per fer manualitats, jocs educatius i de taula, figuretes de betlem i tota una col·lecció de productes santjoaners que s'ampliava any rere any, des de ‘pins' a camisetes, passant per fabiols, tambors, mocadors o ventalls creats per artistes locals. Un gènere que «és el que més m'agrada a jo», diu na Rosa, qui va entrar de dependenta «als 12 anys, he estat aquí 42 anys. Noltros vivíem a Palma i vam venir cap aquí per agafar la botiga» quan la deixà la seva tia i padrina, Guideta Piris Casasnovas. «I m'ha agradat molt atendre la botiga, i m'agrada, per açò em costa tant tancar». I açò que «hem estat una llibreria que obria tots els dies, el dia de Sant Joan i tot; érem els únics que veníem «Es Diari»». I «cada setmana he fet un mostrador nou. Sabia si havia agradat per les marques de les mans als vidres».
Al llarg dels 127 anys de vida, aquesta raconada de Ses Voltes no només va ser un comerç. Antigament, «els capvespres feien labors, llegien, escoltaven la ràdio, sempre hi ha hagut cadires per seure», fet que va ajudar a convertir la Llibreria des Racó en un referent de la vida ciutadellenca. Un referent que se'n va i que ben segur que molts trobaran a faltar.