Descobrir com la microbiologia és una eina eficaç contra la contaminació per plàstics i combustibles. Aquest era l'objectiu d'un dels dos tallers que es van fer ahir a Menorca, de la mà del programa Amgen Transferciència, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Un projecte que assolia la seva tercera edició i que arribava per primer cop a l'Illa, per a fomentar l'aprenentatge i les vocacions científiques en biotecnologia i genètica.
Van participar en aquestes sessions dos centres. A l'institut Josep Maria Quadrado, a Ciutadella, la investigadora Alba Arévalo va impartir unes classes magistrals sobre microbiologia i probiòtics. A Ferreries, a l'IES Biel Martí, la científica Àngela Vidal ho va fer sobre microbiologia aplicada i bioprospecció.
Teoria i pràctica
Els alumnes del centre ferrerienc van assistir primer a la classe teòrica a l'Auditori. Tot i que estava destinat a estudiants de quart d'ESO, també hi van poder assistir els companys de primer i segon de batxillerat que fan biologia. Era una manera d'aprofitar l'oportunitat que suposava comptar amb les explicacions d'una científica del laboratori de biotecnologia i biologia sintètica de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, de la Universitat de València i el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Després, ja al laboratori i només amb els alumnes de Secundària, Vidal els va transmetre com la biotecnologia i l'ús de microorganismes poden ajudar a degradar plàstics. És el que serien «estratègies de biodegradació per a descontaminar els àmbits». Per fer-ho cal, primer, cultivar els microorganismes en el laboratori, que és precisament el que van provar de fer els alumnes.
La investigadora va exposar les tècniques de cultiu en microbiologia, què és un medi de cultiu, com creixen els microorganismes, com es poden veure i, sobretot, «com podem identificar-los i saber quin tenim al davant».
I és que, com digué, «la varietat microbiana és enorme, s'estima que coneixem menys de l'1 per cent de tota la que existeix». Un fet, precisament, que fa que hi hagi espècies de molt d'interès, ja que tenen activitats que «poden servir per aplicacions industrials, o per a bioremediació d'ambients contaminats».
En aquest sentit, en ambients on hi ha molt de plàstic, «seleccionaríem microorganismes que ja estan adaptats per a degradar-lo; enzims, proteïnes que actuen com unes tisores que tallarien el plàstic i l'utilitzarien com el seu aliment», il·lustra la científica.
De fet, aquests processos són aplicables a altres matèries. La mateixa investigadora està desenvolupant un projecte enfocat amb el dièsel. Ja hi ha casos de vessaments de petroli on s'ha emprat la bioremediació, perquè els microorganismes s'alimentessin del combustible i, així, eliminar-lo.