La Fundació José María de Olives i de Ponsich, destinada a diferents iniciatives socials i culturals, obre el Palau del Comtat de Torre-Saura. Ho fa a través de Talaia Cultura, destinada a posar en valor el patrimoni, i responsable d'haver fet el mateix fa vuit anys amb la casa senyorial de Ca n'Olivar, a la Plaça de la Catedral de Ciutadella.
Des de la setmana passada, és possible la visita a aquest palau, situat al nucli històric de Ciutadella, fent cantonada al Carrer Major des Born i la Plaça des Born. Descobrint l'arquitectura de l'edifici i la història que amaga com a residència de sis generacions del comtat de Torre-Saura, durant 177 anys.
L'actual configuració de la casa es va iniciar el 1839, quan la murada de Ciutadella era derrocada i l'edifici podia créixer en vista i perspectiva. Es tracta d'una de les cases senyorials de Ciutadella més esplendorosa, segurament, deixant palès el rang social del conte, en aquell moment, Bernardo Magín Olives Squella. En destaca la imponent façana, d'estil neoclàssic i inspiració italiana a la Plaça des Born. A la part central hi trobam una gran portalada, entrada dels carruatges i del servei. A l'altra façana, al Carrer Major, hi ha la porta principal de l'edifici, coronada per la coneguda figura de la dona velada, que dona la benvinguda.
La construcció és un prototip de casa de noblesa ciutadellenca, amb sales de gran mida, feta amb material local, i en certa manera, humil; amb enrajolat típic de fang i parets de marès o pintades de blanc amb calç. Una casa de sostres alts i escala principal imponent, amb aquesta clara pretensió de deixar constància de l'estatus, afirma l'historiador i tècnic en patrimoni, i administrador de Talaia Cultura, Antoni Camps Extremera.
A l'espai de l'escala, planificat com a element principal, hi trobam una preciosa lluerna, característica de casa noble, en una superfície que sobresurt del sostre per il·luminar-la. Condueix a una antesala on hi podem apreciar el paper original a la paret, cosa gens freqüent a Menorca, poder contemplar aquest element, donat que la humitat va inviable la seva conservació. La sala, després, que acollia les festes i els balls, o la convidada del caixer senyor per Sant Joan, que constituí l'espai privat més gran en una casa de Balears, destaca amb terres de fusta i llums d'aranya que s'han restaurat i electrificat, perquè anaven amb espelmes, i que procedeixen de la Real Fábrica de Cristales de la Granja de San Ildefonso de Segovia. Com a peces antigues del segle XIX també hi trobam un tapís enorme de la Real Fábrica de Tapices. I quadres de nobles i monarques, a qui es devia la noblesa. Va ser Fernando VII qui havia concedit aquest títol, el 1818, a Bernardo Ignacio Olives i Olives.
Destaquen igualment a la casa les habitacions compartimentades, amb alcova per vestir-se i espai per dormir. O les portes de llenya tallada, simulant marmol. I especialment, la fusta de la sala del menjador, amb pintures damunt taulells i incorporades a les portes, que mostren Ciutadella tal com era fa dos segles, amb el Molí del Comte, propietat d'aquest comtat, que tenia les millors finques de Ciutadella i Es Mercadal: Torre-Saura, Alfurí de Dalt, el Perico, Torralba, Santa Anna, Torre d'en Quart, Alfurí de Dalt…
El saló del tron
Un dels espais més característics de la casa és el saló del tron, habilitat amb motiu de l'estada de la reina Isabel II, el setembre de 1860, i després d'un desembarcament improvisat a Ciutadella amb la seva família i tot el seguici per culpa d'un temporal, que va fer inviable arribar al port de Maó. Hi veim aquí una cadira girada al revés dalt una tarima, conservada així un cop la reina s'hi havia aposentat, i ja com a record perpetu de la casa, igual que el llit que la va acollir per una nit. Explica l'historiador Antoni Camps Extremera la transcendència d'aquella visita, després que a Menorca no hi venia cap rei des de feia 500 anys, amb la visita de Jaume III de Mallorca. Més tard, fa ser Alfonso XII, fill d'Isabel II, qui va voler tornar a la casa que els havia acollit quan ell era petit en aquell viatge inesperat.
Les visites a la casa mostren també la biblioteca i una part de la cuina, a més de les grans terrasses exteriors, amb un claustre inacabat i vistes al port de Ciutadella pel Carrer Major del Born. Per a més detalls de la història, trobam una sala amb quadres dels diferents comtes amb el títol de Torre-Saura. Després de Bernardo Ignacio Olives i Olives, comte de 1818 a 1833, el segon va ser, des de 1833 a 1864, Bernardo Magín Olives Squella, qui va rebre la reina Isabel II en aquesta casa. El tercer, Bernardo Magín Olives i Saura, el net de l'anterior, comte des de 1864 a 1876. Més tard, el va substituir el seu germà Gabriel Olives i Saura, des de 1877 a 1902, el comte que va rebre aquí al Alfons XII. El cinquè va ser Bernardo Ignacio de Olives i Olives, qui ho va ser des de 1902 a 1966. I l'últim comte de Torre-Saura fou José María de Olives i de Ponsich, que morí sense descendència l'any 1995. Va ser designat legatari dels béns del comtat Juan Manuel Valero Fortuny, qui el 2012 va promoure la creació de la Fundació José María de Olives y de Ponsich, Conde de Torre-Saura, i de l'empresa Fastfor SA, de les quals fou president fins a la seva mort, el 2016. La història del comtat es pot resumir com l'extinció d'una família, explica l'administrador de Talaia Cultural. I afegeix que la intenció és anar treballant la rehabilitació d'espais i anar obrint-los de mica en mica a les visites. Per cert, que es diu a Ciutadella: «No és el mateix néixer criat dalt ‘cas conder' que baix ‘cas conder'». Segurament, per entendre la història cal conèixer els espais on ha transcorregut, amb les anècdotes i les explicacions detallades, tal com fa la Fundació a través d'aquest promotor cultural en les seves visites guiades, en mans d'experts. Ara, també estan treballant amb l'arxiu històric del Palau; amb molts documents, planells de construcció, concessions de títols, documents de Felip II o papals i de personatges de Menorca, fins i tot, de la família Quart, anterior propietària de la casa, abans del comtat.