Sant Lluís està immers, per segon dia consecutiu, en la festa absoluta. Després d'un dia intens, que es va allargar fins a gairebé la mitjanit amb el jaleo, avui s'ha hagut de repetir, amb el sol pitjant de valent.
I és que a Sant Lluís són matiners. A les 8 els encarregats d'anunciar un nou dia de festes han estat els gegants, amb en Lluís, na Maria i na Tecla al capdavant, al ritme de la música pels carrers del poble.
Passaven 20 minuts de la deu del matí quan els genets, ja a peu, entraven al Pla de Sa Creu. Tot estava a punt perquè comencés a l'església la Missa de Caixers. Un acte oficiat pel caixer capellà, Llorenç Sales, que no va deixar passar l'oportunitat de recordar davant els fidels com fa anys ell també va participar a les festes de Sant Lluís, aleshores com un dels membres de la Banda de Música des Migjorn Gran.
Al refugi d'un sol que ja abrasava ben aviat, la capellana va pronunciar una homilia on els tres anys d'espera per recuperar la festa van tornar a ser un tema recurrent. Sales va al·ludir "a la visió de vida que ens ha donat la pandèmia", al valor "de l'esperança" i va convidar a l'optimisme. «El mal no té l'última paraula», va sentenciar, per tot seguit reivindicar la necessitat de viure la festa, «que ens ajuda a créixer com a persones i com a poble».
Un cop realitzat el tradicional repartiment de l'aigua-ros, mentre Jordi Orell acompanyava la cerimònia amb el so del seu tambor i fabiol, els assistents a la missa, drets, van honrar el patró del seu poble entonant uns emotius goigs que van acabar amb la frase de «Sant Lluís, per ara i sempre/Siau nostre bon patró».
Després de la pausa, i novament a peu de carrer, ja molt més concorreguda a les portes de l'església, els membres de la comitiva es van dirigir a buscar els seus cavalls. Amb una mica de retard sobre l'horari inicialment previst, la qualcada es va tornar a armar per començar a desfilar davant de l'església al so dels pasdobles interpretats per la música dels Banda des Migjorn Gran sota la batuta de Tomàs Rosselló.
Un dels moments més esperats de la jornada estava a punt d'esdevenir, i finalment va passar a les 11 i 52 minuts, quan la caixera batlessa, Débora Marquès, acompanyada del caixer capellà, va saludar la comitiva municipal en el moment que començaven a sonar les notes del Jaleo.
Una festa que al llarg de dues intenses voltes va fer les delícies dels assistents, que van poder gaudir de la generositat de genets i amazones a l'hora de fer salts. La celebració continuava a bon ritme, cremant etapes i obrint-ne de noves. El rellotge marcava les dues del migdia quan el fabioler rebia de mans de l'alcaldessa Carol Marquès la primera de les canyes verdes com a mostra d'agraïment.
Les festes patronals començaven així a afrontar la recta final amb l'últim toc de fabiol en un any molt especial per raons més que evidents. La samba de la Banda des Migjorn ha posat el punt final a un matí intens.