Sentiments a flor de pell i cares d'il·lusió es van poder veure i viure aquest dijous fosquet al Claustre de Sant Francesc mentre es fullejava festa i protocols. Maó donava, després de dos anys emmudit, el tret de sortida als dies grans amb la presentació de la revista que edita «Es Diari» des de fa més de trenta anys.
Aquesta publicació és «com un primer toc, escrit i gràfic», perquè «ens avisa, explica i descriu tots els actes, personatges, novetats i històries de les festes d'enguany», assegurava l'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, durant la seva intervenció. I és que a través de 64 pàgines a tot color «descobrim els aspectes inèdits d'aquesta festa antiga que, tot i mantenir els seus elements identitaris, va evolucionant i canviant».
L'editor detallà que «les festes de la Mare de Déu de Gràcia són avui un gran mosaic, plural i divers, ple de contrastos i de propostes lúdiques per viure uns dies on cadascú troba els seus millors espais i moments». I afegí que «la festa és vida i constitueix una de les millors formes d'expressió del sentiment més íntim, la pàtria personal i la forma de ser de la ciutat i de qui formen part d'ella».
Pons Fraga repassà tots i cadascun dels continguts que conformen la revista. I animà a maonesos i visitants «a viure les festes de la Mare de Déu de Gràcia amb el cor fort, amb uns bons principis i amb uns valors i costums afermats en l'amistat, la convivència i la tolerància». Acabà la seva intervenció recordant les paraules del mestre de periodistes Iñaki Gabilondo qui, compartint el sentiment cívic de ser maonès, expressà que «Mahón es una ciudad que no para de cambiar y nunca cambia».
Per la seva banda, el director d'«Es Diari», Josep Bagur, es reafirmà en el fet que la revista respira festa i aquest és el principal objectiu de la publicació que any rere any, amb pandèmia i sense, ha volgut mantenir amb Maó. «I ho aconseguim», afegí, gràcies a tot l'equip de professionals d'«Es Diari» que la fan possible.
Va fer aturada a la portada que enguany és més especial i emotiva que mai. L'artista Xavier Salvador va acceptar encantat l'oferiment d'il·lustrar-la. Però la seva mort sobtada el passat 26 de juliol ha convertit aquesta obra i aquesta publicació en un reconeixement pòstum a un dels grans artistes -potser poc coneguts- que ha tingut Menorca en els darrers 50 anys. Gràcies a la seva família i, en especial, al seu fill Demian, es va poder recuperar l'obra que Salvador estava treballant per a la revista i que tenia gairebé enllestida.
L'artista i l'obra és analitzada per Juan Elorduy de forma minuciosa. Però Josep Bagur en va donar una primera pinzellada, generant interès a conèixer-lo millor. «Les palmeres representen immortalitat, res més indicat», assenyalà, i s'aturà al colom de la pau i el cavall, de característiques primitives, emparentat amb la pintura rupestre, que representa tot allò autèntic que tenen les festes. A més, la il·lustració està presidida per unes flors en un test, arrelades a la terra, com a símbol de «l'alegria i la vida en el centre de tot, com la festa».
La consellera Cristina Gómez, en representació del Consell, compartí amb el públic com seran les seves festes, plenes de joves a casa i parafrasejant Pons Fraga amb «les festes són vida», agregà que «tant de bo poguéssim dir que la vida sempre és festa».
Per la seva banda, el conseller balear Miquel Company, i cavaller maonès, valorà el llegat que estampa aquesta revista any rere any. «És una publicació que anam col·leccionant, i és un gust fer una ullada enrere i veure com ha evolucionat la festa i com aquesta publicació també recull elements de primer ordre culturals, patrimonials, materials, immaterials, gastronòmics, de cultura popular i de persones que ja no hi són».
L'administrador diocesà, Gerard Villalonga, exaltà que «se sent molt de Maó» i venir a la ciutat de Llevant el fa recordar la seva infància, arrels i vida. I apuntà que «estem en bones mans, en mans de la Mare de Déu». Va fer riure el públic quan recordà, amb molta gràcia, aquest llarg bienni de Junta de Caixers que «ja no hi ha hagut cavall que em pugui dur». Altres «signes de falta d'agilitat total» el portaren a demanar a Tutzó que assumís la representació del seu estament.
L'alcalde de Maó, Héctor Pons, obrí la seva intervenció amb un «afortunadament enguany no ens hem de lamentar, tindrem festes i ho donarem tot». Desvelà que tot i que el seu càrrec el du a parlar molt en públic, aquest acte «em posa nerviós» perquè «ens adonam que ja arriben les festes i la sensació és que ara ja sí que sí». A més, va descriure la publicació com «un element de companyia» especialment entre aquelles persones que no viuran la festa des de dins i «ho faran fullejant-la a casa seva».
El Claustre de Sant Francesc es va omplir de veïns de Maó, col·laboradors de la revista, membres de la Junta de Caixers, representants «des Diari» i autoritats diverses. Els assistents van poder fullejar i comentar els continguts de la revista i sentir escarrufar la pell quan el fabioler Lito Vinent deixà anar les primeres notes de tambor i fabiol interpretant un bonic i especial «Es Mahón». L'acte va acabar amb una degustació de productes de «El Paladar».