«A la Plaça Constitució es senten cants, ‘Es Mahón', i que no quedi lloc aumont on ser de Maó no sigui orgull». En glosa arribava l'hora esperada, amb puntualitat britànica, a les quatre en punt. Moment que el fabioler, Lito Vinent, feia la petició, demanant al batle, Héctor Pons, començar el replec; per anar a cercar, primer, a la caixera fadrina, Emma Benítez, i tornar, després, a l'Ajuntament per recollir ja la bandera.
«Que tots els que teniu sentiments demostreu el vostre amor per a la festa i els caixers». Aquí va esclatar l'emoció de tota la plaça, amb les mirades concentrades a les escales de l'Ajuntament, on s'hi veia a un batle clarament emocionat amb llàgrimes, però que pel moment, semblava que era convenient poder contenir.
El primer toc de tambor i fabiol posava la pell de gallina a maonesos i maoneses de sentiment. La festa esclatava, amb aplaudiments i el cant «Es Mahón» vibrant. Les campanes de l'església de Santa Maria i una mascletada, segons després, donaven compte de la importància dels fets. El poble retrobava la festa i desplegava allà tota l'estima i el sentiment.
L'alegria era manifesta amb el cant de la gent de diferents cançons menorquines. A «Es Mahón», entonat en gernació, el seguia «Un senyor damunt un ruc», «Dolores tenia un nuvi» i fins i tot «La balada den Lucas».
Passaven immediatament després les colles de gegants per fer passar les figures al mateix lloc; encapçalades pels amfitrions, Guida i Tomeu, que anaven seguits pels gegants emblemàtics d'altres pobles de Menorca, i finalment, pels de Vilassar de Dalt (Maresme), convidats a Maó aquest any, en una arribada ajornada dos anys per culpa de la situació sanitària.
Han portat des del litoral barceloní als gegants Pere Màrtir i Genisa, representants gremials de la indústria tèxtil de principis de segle passat. Els 20 membres participants d'aquesta colla es mostraven ahir emocionats per poder participar en l'alegria de les festes. La desfilada de les figures va anar acompanyada de la xaranga ‘Idò, sí', i de la Banda de Música de Maó, que posava les notes, ja en tota regla, del Jaleo.
Puntual, també, a les quatre i mitja, va recollir la bandera la caixer fadrina, Emma Benítez, i mitja hora més tard, era el batle, Héctor Pons, qui s'incorporava a la qualcada, amb una saludada emocionada del caixer capellà, Joan Tutzó.
A la Plaça hi va quedar desplegada, anant ja tota la qualcada cap a completes, l'emoció i l'estima per la festa, que sobretot el jovent, exultant davant l'Ajuntament, s'havia encarregat de mostrar amb una intensitat qui sap si enguany multiplicada per tres.