Faltaven cinc minuts per les cinc del capvespre quan la qualcada sortia de la plaça de la Constitució i els caixers anaven a deixar els cavalls. Fou llavors quan els membres de la corporació municipal aparegueren a la balconada de les Cases Consistorials, per iniciar l'esperat llançament de botes de vi.
Van ser dues-centes les botes que van tirar els regidors, cada una amb un litre de most, que la multitud que estava concentrada a la plaça, intentà agafar al vol.
Per aconseguir l'objectiu, qualsevol estratègia era vàlida, des de seure's damunt les espatlles de qualcú, fins a organitzar una espècie de torre per posar-se de peus, com més amunt millor.
Les primeres botes les va tirar el regidor de Festes, José Manuel García, i després d'ell, la resta de regidors i regidores, de l'equip de govern i de la resta de formacions polítiques.
Com sempre, el repte era repartir el màxim els recipients per la plaça, i fer-los arribar enfora, perquè més gent tingués l'oportunitat d'agafar-ne qualcuna. Una missió que sovint acaba xocant amb les banderoles que pengen i fan ombra damunt la plaça: fins a dues botes van quedar suspeses a la tela, fins que grups de joves van aconseguir fer-les caure, amb més o menys dificultats per l'altura on estaven.
El most va quedar repartit en poc més de deu minuts, temps suficient perquè els 123 caixers que participaren ahir en la qualcada es reunissin, a peu, i es dirigissin fins a l'Ajuntament per assistir a la Beguda de Caixers.
Més música
La Banda de Música de Maó va posar les notes al segon jaleo de les festes i, per tant, també a l'anomenat acte de la samba, popularitzat per la Banda des Migjorn Gran.
Hi havia molta expectació per veure com seria la samba d'enguany. Es va notar amb la gran quantitat de gent que es reuní a la plaça i que esclatà amb les primeres notes.
El repertori va començar amb un tema típic de les festes de Menorca, el pas doble «Amparito Roca», i després van venir melodies d'Alaska, el «YMCA» dels Village People, «Fiesta pagana» de Mägo de Oz o, com no «Paquito el chocolatero».
Els intèrprets van tocar també «Tenía tanto que darte» de Nena Daconte, la menorquina «Un senyor damunt un ruc» i, per suposat, l'«Es Mahón».
Encara que amb menor presència del que solia ser habitual, entremig del repertori es van introduir diversos ritmes propis de samba, marcats per la percussió. Es creava així una fusió, entre melodies més rítmiques, amb altres més melòdiques i adaptades als instruments de banda.
A la plaça hi havia milers de persones, entusiasmades, que ballaren sense aturar durant prop d'una hora més, que regalaren els músics després d'un intens jaleo.