A Sant Diego d'Alcalà, patró dels franciscans descalços, s'atribueix el miracle dels pans i les roses, gràcies al qual va poder repartir aquest menjar entre els més necessitats. S'explica que distribuïa entre els pobres aquest aliment, que agafava del monestir d'amagat. Però una vegada el van descobrir i, llavors, va fer que, en lloc de panets, el vigilant només li pogués trobar flors entre la seva orba. Així va poder continuar amb la seva tasca generosa, transformant després les roses, de nou, en aquests panets ara tan populars en alguns indrets. Per aquest motiu, existeix la creença popular que disposar d'un dels anomenats panets de Sant Diego garanteix la prosperitat, si es posa dins la cartera especialment, i el suport de les famílies durant tot l'any.
Així les coses, a Alaior solia ser tradició celebrar la festivitat de Sant Diego enfornant aquesta particular recepta, beneir els pans i repartir-los perquè el poble tingués l'oportunitat de gaudir de les seves propietats. La tradició havia quedat, fa uns anys, relegada a l'àmbit domèstic fins que l'Ajuntament va decidir recuperar-la amb un vessant més públic, per fer participar més gent i possibilitar la seva permanència en el temps.
Mossèn Bosco Martí va beneir els panets | Gemma Andreu
Un gran equip
Enguany, els panets han estat elaborats per sis voluntàries a un forn de llenya de Can Xeixa, l'antic Can Florencio. Kay Mercadal, Maria Mascaró, Margarita Mercadal, Catalina Ameller, Florencia Perea i Juanita Fortuny van coure i pastar aquests panets entre dijous i divendres. Ahir es van beneir pel mossèn Bosco Martí a l'Església de Santa Eulàlia a la missa dominical, per després repartir els panets entre els assistents, els residents del geriàtric municipal i, amb un generós servei a domicili, a les persones que no poden sortir de casa seva per motiu d'una malaltia.
Recepta
Segons van informar des de l'Ajuntament d'Alaior, es van emprar tretze quilograms de massa per elaborar més de mil panets de Sant Diego. Comenten que la massa s'elabora a partir de farina, un poc de mantega cuita, seu i té de batafaluga.No duen llevat, per la qual cosa aguanten una mica més de temps amb totes les seves propietats intactes. Es disposa la massa de tal manera que un cop estan cuits creixen amb una forma que evoca una rosa amb els pètals oberts, recordant d'aquesta manera com Sant Diego d'Alcalà va ser capaç de convertir les roses en aliment per atendre la gent pobra.