Venim a riure una estona. I és veritat que s'ho passen bé. Però, al mateix temps, hi ha l'aprenentatge de tota una tècnica i l'esperit de competició. La dotzena de persones adultes que es troben cada dimarts i dijous a les pistes del Club de Petanca de Ferreries rivalitzen en equips de dos o tres, i mentre, aprenen a tirar les bolles i tota la dinàmica del joc. Xerren, riuen i discuteixen (en to de broma), si cal, quan no es posen d'acord amb la distància respecte a la bolla petita o bolig, d'unes i altres tirades. Sort que tenen la cinta mètrica, la prova infal·lible a l'hora de puntuar.
Amb aquest grup de persones adultes i un altre de fillets, que es troben al mateix lloc els dimecres, el Club de Petanca de Ferreries ha reprès des del mes d'octubre la seva activitat, després d'una temporada aturat. El seu president, Eugeni Martí, jugador veterà i vinculat a diferents clubs del joc a Menorca, l'ha dinamitzat. De tal manera, que dissabte ja tenen un intercanvi amb l'afició des Mercadal. I si tot va bé, dia 1 de març, coincidint amb la celebració del Dia de Balears, tenen pensat participar en el campionat entre illes, que organitzen.
Petanca ve de l'expressió provençal ‘peus tancats'. Així es juga, amb els peus en terra i en posició estàtica, aquest esport, sorgit a principis del segle passat, que emprava, en la seva versió primitiva, bolles de pedra. Ara són de ferro, que s'han de tirar intentant aproximar-se, el màxim possible, al bolig. Cada equip té un tipus de bolla, i al final de cada ronda, es compten les que estan més a prop d'aquest objectiu.
Equivocadament, se l'ha considerat un joc exclusiu de gent gran. Potser perquè aquesta franja d'edat concentra el nombre més gran d'aficionats. Ho explica el fet que no requereix massa esforç físic. Però sí concentració, que és quelcom del que es beneficien especialment els jugadors més joves o nens.
Per descomptat, la diversió que proporciona no té edat, i explica l'èxit de la proposta del president actual, Eugeni Martí, de reactivar aquest club de Ferreries.
Un altre punt a favor: aquí no hi ha categories per sexe ni per edat, manco els petits. I si algú té mal d'esquena o va feixuc per acotar-se, compten amb una corda amb un imant per aixecar les bolles, que per açò són de ferro.
Ara, i d'aquí als pròxims campionats, els tocarà perfeccionar els tirs que han après en poques setmanes, els atracadors i els llevadors, així com les diferents maneres de tirar les bolles. L'alegria està assegurada.