Fa noranta-cinc anys, concretament el dissabte de Nadal de 1927, que el sacerdot i folklorista Antoni Orfila Pons (Sant Lluís, 1884-Cala Figuera, Maó, 1936) va escriure a la ‘Página Menorca' del diari «El Bien Público» que «és un costum estès per tota Menorca, sa de posar damunt una taula i a un rinconet des menjador o de sa saleta un betlem (naixement) per petit i xerec que sigui: la sagrada família, uns pastorets, un gall, dos benets i un bou i una mula. Sa Cova i muntanyes, de còdols restinyosos, un pla davant, de sauló o arena i coquetes verdes, collides per voreres ombrívoles i tot guarnit al voltant de branques de mata o murta i sideretes guingues».
Si el senyor Toni de Llucalari, com era conegut el capellà i folklorista santlluïser, pogués visitar avui dia els betlems de Biniancolla de cas Patrons i d'Alcalfar Nou, tots dos a Sant Lluís, quedaria literalment esbadalit, és a dir, «suspès d'ànim en la contemplació d'una cosa meravellosa», que recull el Diccionari Alcover Moll. Res tenen els dos naixements de petits i xerecs, més bé al contrari són dos betlems monumentals, curiosament fets per una tia i el seu nebot, cada un a ca seva, que en una superfície aproximada d'entre 15 i 20 metres quadrats representen una autèntica recreació de la nativitat de Jesús en un paisatge amb nombroses escenes de la pagesia tradicional menorquina.
Biniancolla de cas Patrons
Antonyita Sintes va muntar el seu primer betlem quan era una filleta, d'açò ja fa uns setanta anys, quan son pare en Simón de cas Patrons va comprar un naixement amb les figures de fang més petites. L'avi seu, en Toni Mosseta, que era sabater de banqueta, feia les casetes de suro i una vegada també va fer el coll d'un pou, quan vivien a l'antic casat de cas Patrons. Des de fa 55 anys, n'Antonyita i sa mare Antònia Seguí Llambías, viuen a l'actual casa de cas Patrons, en què cada any han posat el betlem en terra d'un estudi, i en fa 22 que el confeccionen amb les figures més grosses i també en una superfície més gran.
A principis de desembre, solen començar a arreplegar els còdols, la terra i les fulles verdes que empraran per al betlem, així com a treure les nombroses figures, tant humanes com d'animals, que tenen estojades en unes capses i les posen dins el menjador, amb les quals podran recrear nombroses escenes de les feines del camp, amb les eines i estris en miniatura, que tan bé coneixen i que formen part de la seva vida, en el cas de na Tònia sa mare quasi centenària. «Enguany l'he muntat en dues setmanes, amb estones, també hi pos el cablejat elèctric per davall perquè no es vegi. Si un dia no et queda bé, ho deixes, te'n vas i tornes ensoldemà amb les idees més clares», assegura n'Antonyita, que fa deu anys, quan es va jubilar com a venedora a sa Plaça, a Maó, va muntar un betlem en terra en un quiosc, després d'haver-hi treballat durant quasi 50 anys.
Antoni Mercadal devora el betlem que cada any instal·la al lloc d'Alcalfar Nou | Gemma Andreu
Alcalfar Nou
Antoni Mercadal, nebot per part de mare de n'Antonyita de cas Patrons, viu a Alcalfar Nou, no molt enfora en la mateixa carretera d'Alcalfar, i de petit veia com a ca seva també muntaven el betlem. L'any 1992 va comprar un naixement amb figures de 17 cm que són de fang amb tela pintada i després de comprar-ne cada any a partir de finals de la dècada va muntar el betlem en terra d'una sala de la casa de baix on havien viscut els seus l'avis.
N'Antoni defineix el seu betlem com a «molt mediterrani i sobretot molt de Menorca, sempre pos un paisatge del camp, emprant el que tenc a ca meva, còdols, branques i herba, i ho combin amb paper de roca i amb escorxa. Estic unes tres setmanes per fer-ho, en capvespres i sobretot en caps de setmana». Hi té presència destacada la cova amb el bon Jesús, l'Anunciació i l'Epifania amb moltes altres escenes de la vida pagesa, amb figures que ell identifica amb els seus familiars vius i amb els seus avantpassats que van viure i treballar en el camp.
Tant sa tia com el seu nebot esperaran a la festa de Sant Antoni per desfer els seus monumentals betlems. Si el sacerdot i folklorista Antoni Orfila fos viu, els diria que fa més de cent anys els betlems es llevaven després de la Candelera, dia 2 de febrer.