El seu nom artístic és Senyora Garcia, notorietat escènica que cal llegir en clau de clown. Es va formar en aquest art i en altres especialitats teatrals a Catalunya. Laia Garcia Domingo va néixer fa 46 anys a Sant Joan de les Abadesses (Girona) i en fa 14 que és a Menorca. Aquí treballa com a professora a l'IES Pasqual Calbó de Maó, a l'aula Ueeco, amb alumnes amb diversitat funcional, fruit de la seva formació en enginyeria agrària, i també com a actriu. Divendres inicia a Ferreries un espectacle de conta-contes per a la Xarxa de Biblioteques de Menorca amb la narració oral d'històries que duen l'ingredient del misteri i destinades als fillets.
Es retroalimenta el vessant docent amb el de la interpretació?
—L'activitat teatral, sense la qual crec que no podria estar, complementa la feina com a docent, que em dona estabilitat econòmica. Els recursos que faig servir a espectacles com els conta-contes, de fet, em serveixen moltes vegades a l'aula. Sempre hi poso històries.
En té exemples?
—Qualsevol data, com Nadal, o esdeveniment és una excusa per explicar un conte. Per Halloween ens vàrem inventar una història de dràcules; la vàrem escriure i dibuixar. L'art sempre és un recurs.
El misteri i la por són un recurs?
—Les històries de por són les meves preferides, perquè atrapen. En aquest espectacle de conta-contes que inicio a Ferreries per a totes les biblioteques de Menorca les històries es basen, sobretot en la fantasia i el misteri. La por també hi és, però en històries que sempre acaben bé, adaptades a un públic infantil.
Per a la tranquil·litat de mares i pares.
—Durant el transcurs de la narració, si veig gests com que un fillet s'agafa a la mare perquè té por, afluixo. No és la intenció. En les històries hi ha la d'un monstre que té por d'un fillet. Són contes amb un punt d'intriga i misteri, que fan estar molt atents.
Històries de por que també serveixen per fer perdre la por?
—Com la d'una filleta que té por perquè veu un sac davant de casa seva que no sap què és. Amb la seva àvia comencen a elucubrar sobre què podria ser, fins que descobreixen que és una beneiteria.
Potser esteim fent spoiler.
—Hi ha també el conte del drac Basili, de Ponç Pons, que és un drac molt dolent, i al final, es fa amic dels nens...
Com s'aconsegueix fer menys por?
—Segons la intenció que li poses a la narració. A les biblioteques, cada vegada hi van fillets més petitons i cal adaptar-se també a aquesta franja d'edat, suavitzant moltíssim la història. No és l'objectiu traumatitzar ningú (somriu). Sinó passar-ho bé.
Què fomenta la narració oral de contes?
—Que cada fillet es fabriqui la seva pròpia història mental dins el seu cap. Part de l'èxit, a més del que tu hi poses, és el que hi posen ells. I depèn molt de la capacitat d'escoltar que té cadascun. I de vegades, són els pares els qui estan més atents.
Amb què més està ara la Senyora Garcia?
—Hem començat recentment un cicle de conta-contes per a adults, amb unes quantes narradores de l'Illa, que ja hem fet a la Biblioteca de Maó.
Recentment, també he estrenat «La subtilesa del xiuxiueig», amb música de piano en directe; una sessió de contes amb petits rituals que m'agradaria que tingués continuïtat a diferents escenaris.