El campionat de pesca recreativa celebrat el passat dissabte, 14 de gener, al Club Nàutic de Ciutadella va reunir a un total de 15 embarcacions participants, a la captura de calamars. El moment era l'adequat, en plena època hivernal, tenint en compte que és una espècie que cerca aigua freda. Encara que enguany no és bona temporada, constaten els experts. En tot cas, els resultats van ser molt satisfactoris, tot i el vent de ponent i després de mestral, que afortunadament, va baixar d'intensitat el capvespre. Van sortir del port de Ciutadella a les tres del migdia, amb l'hora màxima d'arribada de les set de la tarda. A entre quatre i sis milles de la costa es van situar les embarcacions recreatives, i complint les normes de no pescar a la reserva i de dur, com a màxim, 10 captures per participant.
Avui, expliquen els entesos, han canviat tant les eines, que pescar calamars és més fàcil que antany. I tant és així, que es podria pescar calamar regularment tot l'any. Per començar, per la velocitat dels motors de les barques, que permeten arribar ràpidament en menys temps a una distància més lluny de la costa. I és més, en condicions normals, si aquesta fos una temporada bona, no caldria ni anar a tantes milles enfora. Bastaria fer servir els fils actuals, que són més resistents; canyes, carrets i esques millorats, a més de tota la tècnica específica que cal. I la paciència.
L'embarcació de Toni Moll i Jaume Clar va ser la que en va dur més: 20 peces, que feien un total de 4,365 kg. Ells van quedar guanyadors del concurs, seguits d'Hilario Martínez i José Torrico. Però Joan Marquès va ser qui va portar la peça més gran, un calamar de més de mig quilo, concretament, d'uns 650 grams.
La captura de calamar, de la qual hi ha bastant afició a Menorca, «vol tenir mà», explica Josep Camps, vocal de pesca recreativa del Club Nàutic de Ciutadella, i gran aficionat també a aquesta activitat. Depèn també del rodatge, de l'experiència de cada practicant, afegeix. I «que no basta tirar quatre hams a la mar», perquè darrere hi ha tot un art. Pel que fa a l'esca o fluixa emprada, aquesta té el nom popular de «pajarito», imitant el peix del qual s'alimenta el calamar, de component artificial, i que es posa a 42 i 56 metres de profunditat.
I hi ha qui pesca calamar a la vorera. Però aquesta espècie cerca les baixes temperatures, i això implica anar mar endins. S'agafa especialment al matí quan surt el sol, o de nit, quan es pon. Tant és així, que Toni Moll, un dels guanyadors del concurs i també gran aficionat, explica que dissabte feia dues hores que pescaven sense agafar-ne, i que la gran captura la van fer a darrera hora, aprofitant fins al darrer minut, amb el temps just per fer els 30 minuts de tornada a la costa. Com a curiositat, s'ha de dir que Toni Moll pesca amb volantí, com es feia antigament, amb els fils a la mà, cosa que permet notar molt bé quan pica, i també treure'l més ràpid que amb la canya.
L'objectiu del club en aquest campionat, el que fa 16, obert a tothom que hi vol participar i sense valor federatiu, és estrictament social. Passar-ho bé, aprendre uns dels altres compartint l'experiència, i després, evidentment, gaudir menjant el capturat. En acabar, el restaurant del Nàutic va preparar una picada d'aquests exemplars frescos i suculents, i una altra recepta: uns bons calamars a la bruta.
El apunte
Què podria explicar que no sigui un any bo per aquesta captura?
Sempre ha estat quelcom cíclic, conten experts com Bep Capó de Ciutadella. I el que passa enguany és que venim de dues temporades boníssimes per a la pesca de calamar i ara comparam, diu. Entre les hipòtesis està la temperatura de l’aigua, més alta. Però també l’alta presència de bacoreta, melva, cirviola o llampuga, molt de peix blau que actuaria de depredador dels calamars, menjant-se’ls, i que és una de les possibles explicacions. Coincideix Manolo Cabeza des de Maó, explicant l’alta presència enguany de peix caçador i recordant la dita: «Any de llampuga, flac de calamar».