Durant les festes de Sant Joan, qui representa l'estament clerical –el caixer capellà o sa capellana–, va assistit sempre per un ajudant que s'anomena «criat», com el caixer senyor. Quan tal vegada fer de criat podria ser una figura a dia d'avui poc gratificant, ser-ho de les dues figures més importants de la Junta de Caixers, esdevé orgull i satisfacció. Molts ciutadellencs voldrien viure aquest privilegi d'anar amunt i avall al darrere del caixer senyor o sa capellana. Juanjo Marquès Florit (1960) i Toni Gener Ferrero (1971) ho han experimentat en les seves pròpies carns, en diferents biennis.
Gener ha estat criat el 2008-09, amb Gerard Villalonga; 2010-11, amb Florenci Sastre; 2013, amb Francesc Cardona i el darrer any, el 2018-19, de nou amb Gerard Villalonga, ara bisbe de Menorca. Gener es va estrenar el 2003, a la tanda del Dia a capvespre i l'any 2023, el Dissabte, sempre amb sa capellana i amb Antoni Fullana, malgrat que l'any passat i aquest no sortirà a cavall i haurà acompanyat Joan Camps, l'any passat i, enguany, Josep Manguan.
Debut de criat de Gener, el 2003 i amb 32 anys, amb Toni Fullana, amb qui es coneixien ja dels Escoltes | A.G.F.
A Marquès enguany no li toca...
Des de sempre, el paper de Juanjo Marquès ha estat relacionat amb l'Església a la festa, com a voluntari. N'és la seva particular manera de viure Sant Joan i de contribuir a la festa. En aquest bienni 2022-2023 que ara tancarem amb clau, ell no surt de criat dels dos caixers capellans que substitueixen dalt cavall a Antoni Fullana –Joan Camps i Josep Manguan–, però és l'encarregat de preparar la beguda del caixer capellà, junt amb un equip de gent de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret.
Abans, però, sí que hi ha fet, un càrrec ben prou exigent, a nivell físic. «La preparació física que duc a terme sempre ha començat uns mesos abans de les festes, anant a caminar molt, per estar preparat», ens assenyala aquest autònom del món de la construcció. «Per jo ser criat m'ha suposat, de sempre, una experiència molt polida i viure la festa que tant estim, des de dins», confessa Marquès, que es va estrenar als 48 anys. «Li vaig demanar a Gerard Villalonga, em feia il·lusió un dia poder sortir de criat».
Una estrena al costat de l'ara bisbe, el 2008-09, que li va anar, «de dalt de tot, molt bé. Des de la meva experiència i del que jo he viscut, puc dir que la gent, en general, col·labora molt i ajuda amb tot el que por al criat», diu, d'un paper, «totalment altruista i voluntari; no cobram», riu, admetent que més d'una dècada després, a Sant Joan, «no he notat cap canvi del primer any a ara, tret de l'augment de gent que ha patit aquests anys».
... i a Gener enguany sí li toca
«Estic ben preparat, amb moltes ganes. No fiava sortir enguany, ja m'havia tocat l'any passat però circumstàncies m'hi han duit», ens diu Gener, que no fa cap tipus de preparació: «Ja tenc costum de caminar molt i córrer, n'hi ha prou. És més cansat que un Sant Joan ‘normal' però es pot fer perfectament si estàs bé i no tens por d'estar a prop dels cavalls». Per aquest delineant a un despatx d'enginyeria, fer de criat és «una manera de viure i participar de la festa de manera molt diferent; l'única que tenc de participar a la qualcada. També puc prendre part a la beguda del caixer senyor, per exemple, un acte en el que no hauria pogut participar d'altre manera», diu en veu alta. «Té moments emocionants que, com a criat, puc viure de manera especial, tot i haver-los vist ja, com el Caragol des Born, Sant Joan de Missa o, sobretot, el Darrer Toc». Fer de criat al segle XXI? «No deu haver moltes feines a Sant Joan per les que no es puguin trobar voluntaris. També és cert que tenc coneguts que no entenen quin gust prenc de córrer hores darrera un cavall», riu, Gener, qui veu com a gran canvi a la festa, «la quantitat de gent. Enguany serà un èxit de nou i gràcies a fer de criat visc la festa de dins, més emotivament. ¿Cobrar? No, ni ho voldria; ja me don per pagat amb el simple fet de fer-ho», diu.
El apunte
Una vestimenta que es guanya el respecte entre la gernació
El criat de sa capellana –com el del caixer senyor– com toca a ser, van vestits els dies 23 i 24 de juny amb americana, pantalons i sabates negres, a més de la camisa, corbatí i guants blancs i lluents. Una figura humana, sempre al costat o al darrera dels lloms del cavall del caixer noble i del capellà què, com el mateix Toni Gener Ferrero ens confessa, és molt respectada, en general, entre la gernació que s’ajunta per Sant Joan.
Quan la gent veu als criats del caixer senyor o capellà, intenta ajudar o, almanco, no entorpir. Ens ho diu Gener, enguany amb sa capellana. «La gent quan veu al criat, el deixa passar, el respecta. Sap que forma part de la qualcada i que té la missió d’acompanyar sa capellana», ens explica, en el seu cas particular. L’any passat mateix, per exemple, ens conta Gener que, «feia molta calor i la gent m’oferia aigua sense demanar-ne. I si en demanava, ràpidament algú en duia». O un moment a ses Voltes, «que entre la gentada vaig quedar despenjat del cavall i la gent me va ajudar a passar ràpidament», conta.