Jordi Moya Riera, metge cirurgià i fundador de l'Associació contra el Dolor, ‘Sine Dolore', és el pregoner aquest divendres de les Festes de Sant Antoni a Fornells. El menorquí es va llicenciar a la Universitat d'Oviedo el 1989, per després especialitzar-se en Anestesiologia, Reanimació i Teràpia del Dolor a Canàries el 1995.
Recentment, Jordi Moya Riera ha estat nomenat ambaixador de la ‘Marca Exèrcit' a Menorca per representar els seus valors. A més, l'Acadèmia Americana del Dolor li va atorgar dos premis: un per part del president, i un altre per part del jurat, cosa que mai havia passat en totes les edicions celebrades.
Primer record
Als set anys, Moya té el seu primer record de Fornells, i és a la seva primera comunió, que no se'n recorda què va passar, però sí d'una cosa molt especial. «Vaig fer la comunió a S'Algaret a Fornells, i tinc un gran record pel postre que vaig menjar: els famosos ‘pijamas'», explica. Els ‘pijamas' estaven compostos per una rodanxa de pinya, flam, préssec en almívar, nata o gelat, un postre que s'ha perdut bastant als restaurants de l'Illa, però que el doctor Moya Riera recorda com si fos ahir.
Però el que veritablement uneix el metge amb Fornells és el mar. Quan era menut feia regates amb el Club Marítim des Castell i de Maó, i quan va néixer el Club Nàutic de Fornells es van celebrar tornejos on ell va assistir com a participant. «Això em va permetre conèixer navegant tots els racons de la badia de Fornells com Sa Bufereta, Cala Roja, Cala Salada… i vaig quedar impactat de lo preciós que era», exclama.
Una de les seves aficions és anar en bicicleta i a Fornells ho pot practicar | Gemma Andreu
Natural de Maó, va viure tota la seva infància rodejat d'aigua i sanitat. El seu pare, que era de Granada, va ser destinat a la farmàcia militar de l'Illa del Rei al port de Maó, i allà va conèixer la que seria la seva dona i mare dels seus fills. «Des de petit he tingut la gran sort de tenir una infància increïble. Nedàvem, pescàvem, anàvem a vela… érem feliços rodejats del mar», comenta el pregoner.
I és que com bé diu Moya, abans el port de Maó era molt diferent, i les barques no abundaven, donant una sensació «d'amplitud» i llibertat. Ara ja no es pot dir el mateix i la sensació, en canvi, és que cada vegada és «més estret». Per ara, Fornells conserva aquesta amplitud. «Abans si feies activitats pel port de Maó no et passava res, com a molt et trobaven a l'altra banda. I Fornells ara és així, una badia segura i menys transitada. Mirant-la em transporta a la meva infància de quan jugava pel port de Maó. La pregunta és: ho veuran així els meus nets?», reflexiona.
Felicitat i tristor
Fornells ha estat sempre a la memòria de Moya tant per coses bones com dolentes. Recorda alegrament quan uns familiars, d'origen molt humil, treballaven a casa fent bijuteria i estalviaven tot l'any per poder convidar-los a un bon dinar de peix fresc a algun restaurant del poble de pescadors.
No obstant això, un dels moments que més l'ha marcat en la seva vida ha estat aquí, i precisament no va ser una cosa bona. Quan estudiava la carrera de Medicina a Oviedo, tornava a Fornells a fer els estius. En un d'ells, i quan Moya estava preparant-se per al MIR, va començar a fer substitucions de metges generals per tota l'Illa. «Tenia 25 anys i m'havien donat un apartament per jo tot sol devora la plaça de Fornells, era un luxe i em va encantar», comença.
«Però aquí vaig tenir una vivència bastant dura i vaig trobar per primera vegada el dolor de cara». Una família va trucar a Moya per a rebre un home, de Fornells, que venia de l'hospital de Mallorca en un estat terminal. El metge no hi podia fer res, la malaltia oncològica estava acabant amb ell i no hi havia solució. «Abans no hi havia cures pal·liatives, ni quimioteràpia, ni unitat del dolor. Per a mi va ser molt dur veure com aquest home estava patint tant, on només tenia un destí que era la mort. Em va marcar molt», justifica.
A partir d'aquí es va voler centrar en l'aspecte del dolor. Aprovat el MIR, es va traslladar fins a l'Hospital Universitari de Canàries per especialitzar-se en Anestesiologia, Reanimació i Teràpia del Dolor. Acabada l'especialització el 1995, va decidir, juntament amb la seva dona, venir a viure a Menorca. «Sabia que venir aquí era enterrar-me laboralment, però la qualitat de vida no ho supera cap lloc», explica Moya.
Admiració per Fornells
Durant els primers anys de casat continuava venint els estius a Fornells, navegant amb el veler del seu sogre. «La sensació quan entres per la badia, amb el castell de Sant Antoni, l'illa de la Sargantana… és impactant», descriu.
Anys després, el metge va comprar una barca que la va nomenar «Vida amplota», precisament per aquesta sensació de llibertat i amplitud que té la badia de Fornells i tenia el port de Maó abans en la seva infància. «Durant molts anys veníem a fer els estius amb els nens a la barca. Teníem lliteres i navegàvem», explica.
I al 2010, Moya es va instal·lar definitivament a Fornells. «Quan els nens es van fer grans vam decidir comprar una casa. Fornells s'ha tornat el nostre poble i ens sentim molt bé aquí. Té badia, té església, té caixers, té supermercats, té llibreries, restaurants... És un municipi viu», argumenta.
El fundador de ‘Sine Dolore' es sent molt orgullós de poder ser el pregoner d'aquestes festes i espera que tots els assistents puguin xalar tant com ell. «Tenir l'oportunitat de poder parlar amb tots els veïns a la vegada i poder-ho contar tot és molt especial. Estic molt orgullós i content, ja que per a mi és un reconeixement que pensin amb jo per al pregó», diu.
Jordi Moya tindrà l'esperat i gran moment aquest divendres a les 20.30 hores en el «millor lloc del món», o almenys, ell no en coneix un altre de millor. Anècdotes, curiositats, records i una gran diversitat de vivències ompliran de goig i alegria el Castell de Sant Antoni.