La cantant, sonadora i glosadora Annabel Villalonga ho va tenir molt clar ahir, durant el pregó de les festes de Sant Gaietà, a l'hora d'elegir entre Nova York i Llucmaçanes, després d'haver visitat recentment la ciutat nord-americana. «Sense cap dubte, Llucmaçanes», va subratllar.
Villalonga va contraposar els gratacels, el riu, la gentada al carrer, els casinos, el Central Park o el Madison Square Garden, els concerts i espectacles setmanals, entre altres, de la gran ciutat per decantar-se per les precioses cases blanques vorejades de paret seca, per desitjar el bon dia, per jugar a truc, per nedar en una cala a 10 minuts de casa i per gaudir de les festes de Sant Gaietà i el fer poble front l'anonimat de la gran ciutat.
A continuació, va interpretar un tema seu, «Barquejar», amb lletra de Miquel Boireta, que xerra de la llibertat, per després recordar que vuit anys enrere va acompanyar amb la guiterra les gloses del llavors pregoner Juanjo Orfila i ahir mateix ella en va improvisar algunes a partir dels suggeriments del públic.
La pregonera va esmentar els records i anècdotes viscudes de les festes de Sant Gaietà, per acabar l'acte amb la interpretació de l'«Himne a Llucmaçanes», acompanyada del seu autor, Juanjo Orfila, a més de dedicar una cançó als seus alumnes de guitarra llucmaçaners.