La campanya d'estudi Moby Mummy 23, portada a terme per l'associació Tursiops durant aquest mes d'agost, ha localitzat al nord de Menorca quatre grups de catxalots. Tots junts sumen 36 individus, dels quals nou eren cries. Per tant, es tracta del nombre més gran registrat a Balears des de l'any 2003.
L'equip format per sis persones ha navegat 750 milles nàutiques en aigües situades entre Menorca i les fonteres italianes i franceses. El veler Irifi, de 12,3 metres d'eslora, ha estat la casa dels sis membres investigadors que s'han embarcat en aquesta campanya.
Respecte al que serien les eines de treball, un dron i un hidròfon són essencials per completar la tasca d'investigació. Pel que fa a la supervivència, la dessaladora d'aigua esdevé fonamental per aguantar tants de dies a mar obert.
Un espai amb gran valor
«Ja fa cinc anys que veim més cries aquí que a qualsevol altre lloc del Mediterrani conegut», afirma Txema Brotons, doctor en Biologia i fundador de Tursiops.
I és que resulta que el nord de Menorca és un lloc «molt especial de conservació de l'espècie»: «No hem trobat cap altre espai amb aquest valor. Els catxalots són espècies de vida molt llarga i reproducció lenta. És per això que els petits són un tresor natural», comenta l'oceanògrafa Marga Cerdà, també membre de l'expedició, sobre la importància de l'avistament de nou cries al nord de Menorca.
L'objectiu principal d'aquesta campanya era cercar, localitzar i estudiar la distribució dels diferents grups de catxalots, a més de comprovar la seva evolució a l'àrea marina del nord de l'illa. Amb la informació obtinguda, ara Tursiops vol sol·licitar la creació d'una Àrea Marina Protegida (AMP). D'aquesta forma, es minimitzarien els impactes negatius de les activitats humanes sobre la guarderia de catxalots localitzada en aquestes aigües.
El perill de col·lisió amb embarcacions
Cal recordar la importància d'aquesta petició, ja que el principal perill per a aquests mamífers marins són les col·lisions amb les embarcacions. «Els petits no baixen amb la mare a menjar, es queden a la superfície. És per això que són molt més vulnerables», indica Cerdà, qui també destaca la importància de saber «on es localitzen» perquè la gent tengui cura.
«No és el mateix anar amb el cotxe per la carretera de Doñana que per qualsevol altra», assenyala, incidint en la «necessitat de protecció i consciència».
Molt bona feina.