Tomàs Rotger (1967) és una persona molt coneguda a Sant Lluís i té una llarga experiència en la qualcada. Enguany, formarà part per primera vegada de la Junta de Caixers, i ho farà com a caixer batle per designació de la batlessa Loles Tronch.
Rotger encara les festes amb molta il·lusió i amb la tranquil·litat que li dona la seva llarga trajectòria com a cavaller i bon coneixedor de tots els actes. A la qualcada coincidirà amb el seu germà, Álvaro Rotger, un altre cavaller experimentat.
Com ha sorgit l'oportunitat de ser el caixer batle de les festes de Sant Lluís?
—Jo no m'havia pensat mai que em poguessin proposar per a aquest càrrec i quan em va telefonar la batlessa m'ho vaig haver de pensar un parell de dies. Però al final vaig entendre que potser ja no tornaré a tenir mai més aquesta oportunitat i vaig acceptar.
Com afronta aquesta responsabilitat?
—Jo estic tranquil, perquè conec bé les festes i qualc tot l'any a ca meva, a Binifadet. I, a més, tinc un cavall, de nom Popeye GR, que té setze anys i també té molta experiència. Per açò no estic nerviós, i a mesura que s'atraquen les festes cada vegada em fa més il·lusió. Farem el màxim per quedar bé.
Com va néixer la seva afició als cavalls?
—De jove, quan em vaig retirar de jugar a futbol, em faltava alguna activitat i el meu germà em va proposar de comprar un cavall a mitges. Vam partir amb el primer cavall i fèiem tàndem, i ell sortia un dia i jo l'altre. I, a poc a poc, em vaig anar aficionant, fins que vaig tenir un cavall propi i el meu germà en va tenir un per a ell.
Què signifiquen les festes de Sant Lluís per a vostè?
—Tothom qui és de Sant Lluís torna al poble per festes i són uns dies de retrobament i de recordar fets passats amb els amics que veiem menys.
Quin és el seu moment preferit de les festes?
—El moment que més m'agrada és la recollida de les canyes del diumenge, perquè ja han passat quasi totes les festes i és el darrer moment de concentració, en el qual el cavall no t'ha de fallar. Per jo, és el moment més emotiu.