A més de ser molt útil per confeccionar diferents peces de roba com ara jerseis o bufandes, la llana també es pot fer servir com a farciment de coixins o, fins i tot, aïllant de renous.
Tanmateix, l'Associació Leader Illa de Menorca i la fundadora de l'empresa Fil de Bosc, Sara Lechuga, volen donar a conèixer una altra funció de la llana que pot facilitar la feina dels productors agrícoles menorquins. És per això que cerquen vuit explotacions ramaderes d'oví per al projecte Llaretss i, així, dur a terme proves pilot de compostatge amb llana durant sis mesos.
Solucions sostenibles
Emmarcat dins del seu projecte final del màster en Agroecologia, Sobirania Alimentària, Ecologia Urbana i Cooperació al Desenvolupament Rural a la Universidad de La Laguna (Canàries), la tècnica agrícola Sara Lechuga va dedicar el curs 2020-21 a explorar els possibles usos de la llana en l'agricultura.
I és que aquest material es troba en plena crisi, ja que la seva demanda a la indústria tèxtil decreix cada vegada més en favor d'altres més econòmics. Així doncs, resulta difícil trobar una solució que satisfaci els interessos dels ramaders.
«Actualment, la llana és considerada com un subproducte animal. Els productors tenen molts problemes per desfer-se d‘aquella sobrant, perquè han d'acudir a un lloc autoritzat per tractar-la i existeixen moltes traves burocràtiques. Llavors, simplement la deixen a la finca. Per llei, això és il·legal, però si no se'ls hi dona una altra sortida... què fem?», recalca la promotora del projecte Llaretss.
Per tant, Lechuga es va posar mans a l'obra i va començar a fer una sèrie de proves pilot a la seva Mallorca natal. Les diverses bateries de compostatge elaborades estaven formades per diferents materials, llanes, proporcions i temps d'estudi per analitzar les distintes respostes de la llana a aquest procés.
A la vista d'aquests resultats preliminars, la llana ha demostrat ser capaç d'actuar com un bon fertilitzant de lent alliberament gràcies a la seva composició, rica en nutrients i minerals. A més, també destaca per la seva funció retenidora d'aigua, per la qual cosa es converteix en un adob natural ideal per al sòl menorquí. En definitiva, una gran solució contra el malbaratament de recursos.
Tot i haver fet aquestes proves a Mallorca amb llana de bens vermells, la veritat és que no hi ha cap diferència significativa que faci indicar que aquesta és millor que la de l'ovella blanca menorquina. «Simplement tenen característiques diferents. Sí que hem vist que la llana d'ovella vermella té una quantitat de ferro considerablement elevada. Per això estem estudiant en aquests moments com determinades plantes responen al compostatge elaborat amb aquesta llana», expressa la tècnica agrícola.
El apunte
El dijous 9, primer curs de formació de compostatge amb llana
El centre Sa Granja acollirà el pròxim dijous 9 de novembre el curs de formació de compostatge amb llana i altres usos que imparteix la tècnica agrícola Sara Lechuga.
A partir de les 10 hores del matí, el curs s’iniciarà amb una sèrie de bases teòriques sobre la utilització de la llana en l’àmbit agrícola, sigui en el compostatge o en altres usos. Una vegada s’hagi acabat aquesta part teòrica, a les 11 hores es donarà pas a la pràctica en el camp. En ella, els productors agrícoles podran aprendre a elaborar compostatge amb llana.Totes aquelles persones interessades en el projecte de cooperació Llaretss poden apuntar-se de manera gratuïta al següent formulari en línia en aquest enllaç.