Els animals frugívors de l'Illa, aquells que s'alimenten de fruits, sigui de manera exclusiva o parcial, podrien estar patint la pressió antròpica.
Però què vol dir això? Precisament el que està investigant la biòloga Raquel Muñoz Gallego juntament amb el seu equip és si l'impacte de l'activitat humana sobre el medi ambient, conegut com a pressió antròpica, està realment afectant a la xarxa de frugivoria insular.
«Creiem que les interaccions entre aquests animals que consumeixen fruits i les plantes que tenen fruits carnosos estan canviant a causa de la pressió antròpica. Aquest fet podria arribar a afectar a la dispersió de llavors i, per tant, a la reproducció de la flora menorquina», explica Muñoz, la principal investigadora del projecte que rep el nom de Frugimpact.
Segons la científica, graduada en Biologia a la Universidad de Murcia i doctoranda en Biologia de les Plantes per l'Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la pressió antròpica a Menorca es defineix principalment pel creixent turisme, la proliferació d'urbanitzacions i la fragmentació de l'hàbitat fruit de l'activitat agrícola, entre altres activitats humanes.
El col·laborador Pau Enric Serra estudia l'àrea de l'Albufera des Grau. A més, també s'està recollint femta dels animals
Comparació
En conseqüència, actualment s'estan confrontant àrees millor preservades amb zones més pròximes a urbanitzacions. Per tant, es tracta d'un estudi comparatiu entre espais pertorbats i no.
Així doncs, la part central de la investigació se centraria de moment en un total de sis àrees triades a consciència. Les dues primeries serien el Barranc de Cala Mitjana (no pertorbada) i la urbanització de Serpentona (pertorbada). Les dues següents serien la Xarxa Natura 2000 de Cala Morell (no pertorbada) i la urbanització del mateix nom (pertorbada). Les dues darreres serien l'Albufera des Grau (no pertorbada) i la urbanització Platges de Fornells (pertorbada). A més, l'àrea de l'Albufera també serà objecte d'estudi d'una investigació complementària sobre la biologia reproductiva de la peònia a Menorca.
Per dur a terme el projecte principal, les investigadores Anna Traveset, Marta Quitián i Isabel Donoso juntament amb l'ajuda dels col·laboradors Pau Enric Serra, Pau Colom i Sam Pons, estan fent un mostreig de les aus i els mamífers de l'Illa, instal·lant també càmeres de fotoparament a aquestes zones per registrar les visites dels animals frugívors a diferents plantes amb fruits carnosos. Amb un calendari rotatiu, les càmeres es passaran dos o tres dies seguits a cada àrea per fer un seguiment més continu. A més, també s'estan fent observacions visuals amb prismàtics.
Iniciant les tasques d'estudi el setembre, la investigació espera donar-se per conclosa cap al desembre. Seria a partir dels mesos de gener i febrer quan es donessin a conèixer els resultats de l'estudi mitjançant una feina de divulgació.
El apunte
Els suports per a les càmeres de fotoparament estan autoproduits amb impressores 3D
A més de les habituals observacions visuals que es realitzen amb els prismàtics, les càmeres de fotoparament també són de gran ajuda per a l’equip d’investigadors dirigit per Raquel Muñoz.
Tanmateix, aquestes càmeres requereixen uns suports perquè es puguin enfocar d’una manera «més adequada» cap a les plantes que s’estan estudiant. És aquí on apareix la figura de José Antonio Muñoz, pare de la directora i enginyer que desenvolupa peces a títol personal. «Va voler ajudar-nos i va començar a produir aquestes peces amb la seva impressora 3D. Al final es tracta d’una ajuda més», expressa la biòloga.