Armonia Benosa Cornet era un nadó de dos anys i mig quan el 1940 oficialment va morir de meningitis a la colònia Vila-Seca, a Sant Vicenç de Torelló. No obstant açò, investigacions familiars apunten que la seva mare, que vivia en una situació molt precària i amb el seu marit empresonat a Vic, es va veure obligada a entregar-lo a una família benestant de Catalunya, segons afirma el seu germà per part de pare Alfredo Benosa, membre de la Sindicatura de Greuges de Menorca i que des de fa 46 anys viu a l'Illa.
El 1938, en plena Guerra Civil, Medard Benosa es va casar amb Maria Cornet i poc temps després la parella va tenir una filleta que li van posar el nom d'Armonia. En acabar la guerra, el matrimoni se'n va anar a viure a Sant Vicenç de Torelló, quan van haver de canviar el nom de la seva filla pel de Rosa, fins que l'octubre de 1939, mig any després del final del conflicte bèl·lic, Benosa va ser denunciat per haver participat amb altres dues persones en la mort de dos frares d'un convent de la zona i empresonat a Vic.
«El meu pare estava acusat d'un delicte d'aquells de després de la Guerra basant-se en que havien sentit contar, que es deia, sense cap prova, que a l'inici de la Guerra uns quants havien entrat en un convent i el meu pare havia mort dos frares, era una acusació prou greu perquè l'afusellessin, però el fiscal va retirar l'acusació en considerar que no hi havia fonaments, el van condemnar a 12 anys de presó, pena que va ser commutada per sis i com que ja en duia quatre al cap de pocs mesos el van deixar en llibertat», assegura Alfredo Benosa.
Mentre Medard estava empresonat, la seva esposa Maria i la seva família van viure en una situació molt precària, donat que el pare de Maria també estava empresonat acusat d'haver instigat durant la Guerra Civil la mort del director d'una colònia tèxtil. En aquest context, Maria va ser obligada a entregar la seva filla, de dos anys i mig, a una família benestant de la societat catalana a canvi de millorar les seves condicions de vida, obtenint un lloc de feina a la colònia tèxtil de Còdol Dret i anant a viure a una torre -o xalet- en tost dels humils habitatges construïts als voltants de la referida fàbrica, per la qual cosa li deien de malnom Maria de la Torreta.
la colònia tèxtil del Còdol Dret, on va treballar tota la família d'Armonia mentre el seu pare estava empresonat. | Alfredo Benosa
Sense constància
Durant molts anys, l'entrega forçada del nadó, sense que hi hagi constància escrita de cap adopció formal, va quedar esborrada amb l'explicació que havia mort a causa d'una meningitis, segons van declarar al jutjat una tia del nadó i un vesí del poble. «Hi va haver una defunció teòrica de la filleta, els que van dir al jutjat que s'havia mort van ser una tieta de la filleta i un vesí, sense aportar cap certificat mèdic.
A més, al cementeri no hi ha dates de defunció, ni de l'enterrament, ni del nínxol, segons ha pogut comprovar el periodista Josep Maria Costa que ha investigat el cas d'Armonia, que també era la seva tia-àvia, quan fa un any i mig es va posar en contacte amb jo per saber més coses d'aquest episodi», afirma.
Aquesta història ha estat convertida en un curtmetratge realitzat per Biel Costa Domènech, de 16 anys, fill del periodista, amb el títol d'«Armonia» que recentment ha estat presentat a Sant Vicenç de Torelló i que es tracta d'una producció de «Diari de Manlleu», amb la col·laboració de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, els ajuntaments de Manlleu i de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter.
La portada del curtmetratge sobre Armonia, de Biel Costa.
Nova vida
Quan Medard Benosa va sortir de la presó per haver complert la condemna es va adonar que la seva esposa havia entregat la filla d'ambdós sense el seu coneixement, encara que hagués estat de manera forçada. Una situació que va significar la ruptura de la parella i que Benosa apostés per refer la seva vida. Va contreure matrimoni amb Antònia Majos i el 1950 van tenir el fill Alfredo.
El 1959 i 1960, Medard, que treballava de calderer, va participar en la construcció de la planta de Campsa a Cala Figuera, al port de Maó, com a encarregat de l'empresa catalana Constructora Field. L'any següent va morir als 46 anys d'un infart.