El vi de Menorca, una història d'èxit: com passar del no-res als 200.000 litres en tres dècades

La producció de vi amb Indicació Geogràfica Protegida Terra Illa de Menorca ha crescut enguany un 46 per cent, fins a assolir la xifra rècord de 198.200 litres. Una quantitat que, en realitat, suposa el 88,4 per cent del vi produït a l'Illa i que se suma al que s'ha generat sota el segell d'Indicació Geogràfica Protegida Illes Balears (8,4 per cent) i el que s'embotella sense aquests distintius.

A Menorca s'han obtingut aquest any fins a 224.200 litres de vi, superant els 195.000 de 2022, sent el volum més elevat d'ençà que es va recuperar aquest cultiu a l'Illa, fa ja 35 anys.
Amb el distintiu de qualitat Vi de la Terra Illa de Menorca s'han recollit 325 tones de rem, en una extensió de 84 hectàrees de vinyes, xifres igualment superiors a les 210 tones de la campanya passada, extretes de 55 hectàrees productives.

Aquestes dades les va fer públiques ahir el Consell insular, tot destacant el creixement que està experimentant la superfície de conreus dedicada a la vinya. Una tendència que anirà a més, segons avança el president de l'Associació de Productors de Vi de Menorca, César Palomino, qui pronostica que, ben prest, «els pròxims tres anys es duplicarà la quantitat» i, a més, «amb vins de qualitat de diferents marques».

I és que cada vegada són més les explotacions que es dediquen al rem i «els darrers vuit anys hi ha hagut un increment important del nombre de vinyes». De fet, «hi ha dos nous projectes que han començat i que ara tenen ceps joves», els quals «començaran a produir als quatre anys».

Els reptes

Ara, l'autòcton representa només «el 5 per cent del vi que es ven a Menorca», però així i tot, Palomino considera que «el mercat local està sa», ja que absorbeix el 90 per cent de les botelles de cellers locals.

Davant, però, de la previsió de l'increment de la producció en un futur pròxim, Palomino creu que és fonamental «transmetre al consumidor i a la restauració que a Menorca tenim uns vins amb uns estàndards de qualitat alts», perquè «si creixem el doble en producció, localment hauríem de consumir el 10 per cent per continuar tenint un mercat sa» i, en tot cas, aconseguir exportar més.

«El nostre vi s'exporta, però és difícil, perquè som una zona petita que competeix amb altres molt grans, amb costos de producció molt baixos». Perquè «aquí, els costos són molt elevats, pel cost de la maquinària, la mà d'obra especialitzada», que repercuteixen en produccions molt més reduïdes que a la Península. Però «podem competir per qualitat», transmetent la bona feina que es fa a l'Illa per guanyar mercat, «amb el suport del canal Horeca (hoteleria, restauració, càterings), dels distribuïdors, per ampliar les exportacions i refermar el mercat local», conclou César Palomino.