«Evitem el perill de què la Intel·ligència Artificial es converteixi, en el segle XXI, en unes altres cròniques com les de Muntaner i Carbonell, amb fets inventats, accions prodigioses, esdeveniments inversemblants i miraculosos. Evitem que aquesta tecnologia agafi el control i prengui decisions sobre les nostres vides que ens corresponen a noltros, amb la Intel·ligència Natural». Amb aquesta reflexió acabà la conferència que va oferir, la nit d'aquest dimarts, el periodista Josep Pons Fraga, en l'acte institucional de Sant Antoni a l'Ajuntament de Ciutadella.
Sota el títol «La crònica de la Conquesta de Menorca en temps de la Intel·ligència Artificial», l'editor d'«Es Diari» lligava els fets i, sobretot, la manera com els recolliren els cronistes dels segles XIII i XIV, amb l'actualitat on predominen «ordinadors sense ètica ni estètica, sense escrúpols i sentiments, que no gaudeixen ni pateixen, algoritmes sense principis morals ni integritat; tecnologies sense normes de conducta, deshumanitzades».
El conferenciant inicià la seva intervenció recordant la conquesta de l'Illa per part de les tropes d'Alfons III. Primer, analitzà els dos punts de vista del que succeí el 1287. Hi ha la versió silenciada, dels perdedors, els musulmans que van patir l'extermini per part dels invasors. Perquè són els vencedors els que perpetuen la seva versió dels fets en les cròniques que han perdurat, com les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós, i també de Pere Miquel Carbonell a les «Cròniques d'Espanya» de 1546. Textos carregats d'èpica, «amb un to heroic i patriòtic», emparats pels sants i fent exaltació de la monarquia i la religió catòlica. I els fets passen «a un segon nivell», perquè «no interessa tant la veritat d'allò que va succeir en realitat, com la interpretació èpica i els aspectes heroics», afegí Pons Fraga.
Com es narraria avui?
Però aquelles cròniques, que es mouen entre la ficció, la literatura, el muntatge i el teatre, no tenen res a veure amb el gènere de la crònica periodística actual, basada en fets contrastats.
I com es viuria, avui, una hipotètica conquesta de Menorca? «¿En aquests temps líquids d'internet, de Whatsapp i altres xarxes socials, d'iPhones, de ChatGPT i la intel·ligència artificial?», es demanà, responent alhora que «viuríem la invasió i destrucció de la Menorca musulmana per les tropes del rei Alfons III en temps real, amb milers d'imatges, piulades i missatges a totes les xarxes socials; la interrupció de la programació a les televisions; l'obertura dels noticiaris a les ràdios; i les fotografies més impactants a les portades de la premsa escrita i als diaris digitals». Així, té clar que «la conquesta menorquina del 2024 seria emesa en directe i a tot el món des d'unitats mòbils connectades a satèl·lits», amb un «minut a minut» detallant cada moviment. Igual com va succeir amb «la invasió russa d'Ucraïna» o l'atac de Hamás a Israel.
En aquest context, el conseller d'Editorial Menorca, destacà la labor dels periodistes per combatre les fake news i la desinformació, defugint dels «inodors, incolors i insípids plagis, còpies i imitacions sense ànima, cor i vida, que anul·len la meravellosa, càlida i esplendent bellesa i potència de la creació humana». Perquè, tot i que eines com ChatGPT siguin capaces d'aportar informacions, sovint ben documentades, sempre estaran mancades de «l'esperit crític, l'anàlisi, la reflexió, el discerniment». Per açò, plantejà el conferenciant, «fins a quin punt hem de consentir que un sistema informàtic pugui pensar i respondre per noltros?».
És, per tant, «una tecnologia nova que s'ha d'aplicar amb criteris ètics, respecte als drets humans i garantint la intimitat i protecció de dades personals».
Muntatges que són veritat?
Josep Pons va demostrar com és de fàcil fer creure qualsevol cosa a l'audiència. Per fer-ho, va comptar amb la col·laboració de Santiago Barro, per a recrear la locució de les primeres paraules que, segons els testimonis documentals, «va pronunciar, emfàtica i solemne, el rei Alfons III en arribar a Menorca»: «E que no us faça paor ni haja tristor qui avui aquí seran morts, car tots són màrtirs en paradís. Perquè avui començam la presa e conquista d'aquesta Illa, sia feta la voluntat en reverència i honor del Fill de Déu amb el vostre coratge, potencia i capteniment».
Tot açò «ens planteja tots els interrogants i ens situa davant l'estupidesa artificial en què es pot convertir aquesta tecnologia si no la sabem controlar, gestionar i aplicar correctament», exposà el conferenciant, qui va concloure la seva intervenció reproduint també uns versos d'Abu Omar Sa'id Ibn Hakam, el darrer rais de la Menorca musulmana, on sis anys abans de la conquesta, declarava el seu amor més absolut a Menorca i els seus habitants.