La flama de la llengua va recórrer aquest dimecres l'illa de Menorca de punta a punta, amb l'objectiu de defensar l'ús del català a les Balears. La iniciativa va tenir lloc en el marc del Correllengua Interilles, que per primera vegada va dur la reivindicació per la llengua a tots els racons de les Balears.
Com si es tractés de la torxa olímpica, els corredors van anar fent relleus al llarg de tot el trajecte, que va discórrer per la carretera general, començant de bon matí a Maó i acabant a la tarda a Ciutadella.
Eina de cohesió
La flama de la llengua es va anar aturant en els diferents pobles de l'Illa, i en tots ells es va llegir un manifest que demanava la implicació de la ciutadania. «Totes i tots ens hem de comprometre amb la defensa de la llengua catalana, pròpia de Menorca, la llengua que fa vuit segles que empram, dia rere dia», assenyalava el text.
El manifest també reivindicava el paper de la llengua pròpia com a eina de cohesió social i demanava més mitjans de comunicació en català. Així mateix, s'exigia a les institucions un major «compromís amb la plena recuperació de la llengua», i que «abandonin la discriminació i els atacs cap al català». «Volem poder emprar el català sempre, sense pors ni complexos, en qualsevol circumstància i davant qualsevol interlocutor», resumia el text.
Atacs del Govern balear
Des de l'associació Joves per la Llengua, entitat organitzadora, Pau Emili Muñoz lamentava que «en aquests moments des del Govern balear s'estan fent polítiques d'atac contra la llengua, i una de les coses que volem demanar amb aquesta activitat és que rectifiqui i compleixi la legalitat, ja que segons l'Estatut d'Autonomia té el mandat legal de protegir, defensar i promocionar la llengua catalana».
Muñoz també remarcava que «el català no és una llengua minoritària, perquè té 11 milions de parlants, però sí que és una llengua minoritzada, que rep atacs, i hi ha una voluntat política i social de què perdi àmbits d'ús. Per tot açò, afirmava que «s'ha de protegir de manera extraordinària».
Entre les persones que van córrer en defensa de la llengua, hi havia el filòleg Ciceró Pasqual, que assegurava que davant el retrocés en l'ús del català «cal un compromís amb la llengua». Pasqual també reivindicava iniciatives com el Correllengua, perquè «serveixen per defensar la llengua més enllà d'ideologies».
Concerts i activitats
Al llarg de la jornada, el Correllengua va comptar amb la implicació de nombroses entitats i grups de música. A Maó, la flama va començar el recorregut acompanyada del gegant Yurca i de Sa Xaranga. Posteriorment, els participants van poder gaudir d'una actuació de La Rondalla i el Grup de Ball d'Alaior, mentre que as Mercadal va sonar el grup Figues d'un altre paner i els integrants de Soca de Mots van oferir un glosat. Per la seva banda, a Ferreries van organitzar diverses activitats, com una xocolatada, jocs populars i un concert de combos a càrrec de l'Escola de Música. La jornada va acabar amb un concert del menorquí Rudymentari, que va posar el punt final, davant unes 500 persones, a una jornada de caràcter festiu i reivindicatiu, que va posar l'accent en la necessitat de mantenir viva «la flama de la llengua», per tal que «les generacions futures la visquin amb estima i orgull».