Fornells ha viscut un any més a la vorera de la mar les seves festes patronals de sant Antoni. Aquest cap de setmana, el bell poble mariner de la costa nord de l'illa, s'ha omplert per gaudir de cavalls, de tradició, música i del seu idíl·lic paisatge.
Veïns, menorquins i visitants
La jornada s'iniciava amb el replec i, poc abans de les onze del migdia, tota la qualcada anava a cercar a les autoritats al local social de Fornells. Tot seguit, baixant pel carrer de ses Escoles, entraven a l'església de Sant Antoni per començar la Missa de Caixers.
Mentrestant, pels carrerons del poble la gent gaudia tranquil·la de l'entorn especial que els envoltava. Pel caràcter turístic de Fornells, es podien trobar tant fornellers i menorquins, com forans. Els primers comentaven com havien viscut la nit anterior amb un poc de descontent. «Se sentia més la música de la revetlla que no quan deixaven a la capellana a l'església», es queixava una veïna que admetia que s'estava perdent la tradició. Amb aquestes paraules, però, no volia dir que no fos una gran apassionada de Sant Antoni: «M'encanta fer coques per família i amics». Les generacions més joves de fornellers es fixaven també amb el jaleo, les canyes i la música.
D'altra banda, aquests tres elements de la festa van ser allò que més va sorprendre els visitants. Hi havia qui era la primera vegada que ho veien, d'altres, feia dècades que ho vivien amb una segona residència, i també hi havia estrangers, que s'ho havien trobat per sorpresa en el moment de visitar el poble. Aquests eren els que demanaven com funcionava, on era «l'espectacle» i si l'esquema es repetia per tota l'illa, tot això bé devora la mar i just abans de començar el jaleo. Totes aquestes preguntes es van contestar soles quan la música va començar a sonar a la plaça, que va esclatar d'emoció amb l'entrada del caixer batle i la capellana.
| Fotos: Katerina Pu
Va ser una jornada tranquil·la, amb no gaires atencions de la Creu Roja, encara que acusada per la calor característica d'un 28 de juliol.
Ja repartides les canyes, la qualcada va retornar el caixer batle a ca seva i la capellana a l'església, on es va oferir l'emotiu darrer toc de fabiol.