La celebració de la festa final de curs de l'escoleta Es Poriol, de Ciutadella, va ser el marc en què es va presentar el llibre «Història de l'escola infantil Es Poriol. Ciutadella de Menorca», del qual són autores les exmestres del centre Maria Bagur i Carmen Villalonga que han invertit un any i mig en la recerca de dades, entrevistes i la redacció del text. La publicació ha estat editada per la mateixa escola infantil Es Poriol amb la col·laboració del Patronat d'escoles infantils de Ciutadella.
A més de la presentació i els agraïments a càrrec de les autores de la publicació Maria Bagur i Carmen Villalonga, del pròleg escrit per Marisa Bals Bosch, gerent del Patronat d'Escoles Infantils de Ciutadella, el llibre conté 114 pàgines que donen cabuda als diferents capítols, com són «Context històric», «Inici i desenvolupament», «Com ens organitzàvem», «Vessant pedagògic», «La pedagogia a l'escola», «Festes», «Les famílies», microrelats, i «Per acabar».
El context històric en què va néixer Es Poriol el 1971 ha estat redactat per Andreu Bosch Mesquida que fa una síntesi de la darrera etapa del franquisme, «un període de forts moviments socials, polítics i culturals, es començaven a sentir veus de protesta contra la dictadura i s'iniciaven els primers grups sindicals i polítics en la clandestinitat, moltes vegades emparats a parròquies per capellans progressistes», segons assenyala, amb la mort el 1975 de Francisco Franco i tres anys després l'aprovació per referèndum popular de la Constitució de 1978. Un període en què l'economia de l'Illa gaudia del mític equilibri entre els tres sectors de la producció -agrari, industrial i serveis- en què ja despuntava el turisme.
Tres parts
A continuació, el llibre està estructurat en tres parts, com assenyalen les autores, en què a la primera informen de la motivació per construir una escoleta i les persones que van impulsar aquesta iniciativa, amb les entrevistes a alguns fundadors com Xavier Surinyach i Alicia Talaya, a més de la informació facilitada pels fills de Margarita Seguí, la principal impulsora del centre educatiu que va morir de forma sobtada dies abans de l'entrevista, i els testimonis de dues de les primeres mestres del centre, Lena Calafat i Antònia M. Anglada.
Aquesta primera part també inclou el resultat de la recerca de documentació relacionada amb la creació i consolidació de l'escola, des de la construcció de l'edifici, la relació del centre amb les diferents administracions, la gratuïtat de l'etapa de 3 a 6 anys, el reconeixement de l'etapa de 0 a 3 anys per part de Ministeri d'Educació i Ciència i l'organització de l'escola en els diferents períodes temporals al llarg de 50 anys.
A la segona part, el psicòleg Vicenç Arnaiz, que durant molts d'anys va ser el cap de l'Equip d'Atenció Primerenca, il·lustra sobre el vessant pedagògic de l'escoleta, amb alguns dels projectes que s'han duit a terme durant aquestes cinc dècades.
I la tercera part és una recopilació de microrelats amb la firma de mestres, membres de l'Apima, famílies i alumnes que recorden les seves vivències relacionades amb l'escola.