La recent prohibició de la Conselleria d'Agricultura i Medi Natural del Govern balear per celebrar un concert del Festival Pedra Viva a la Cova des Coloms, as Migjorn Gran, per l'existència al seu interior d'una colònia de ratapinyades ha posat d'actualitat les amenaces que pateix la població dels quiròpters cavernícoles a l'Illa i la necessitat de preser var el seu medi natural.
A Menorca habiten setze espècies de ratapinyades, de les quals només sis són estrictament cavernícoles: la ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros), la ratapinyada grossa de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), la ratapinyada ratonera marró (Myotis emarginatus), la ratapinyada ratonera gris (Myotis escalerai), la ratapinyada ratera patut (Myotis capaccinii) i la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii), segons informa l'associació Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI).
Les espècies de ratapinyades cavernícoles de l'Illa estan incloses en la normativa comunitària, concretament en l'Annex II de la Directiva 92/43/CCE, que regula la conservació dels hàbits naturals i de la fauna i flora silvestres. Si anem a la legislació espanyola, el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (Reial Decret 139/2011) reflecteix les dificultats de la supervivència d'aquestes espècies de ratespinyades. La ratapinyada ratera patut està en perill d'extinció, mentre que les espècies vulnerables són la ratapinyada grossa de ferradura, la ratapinyada ratonera marró i la ratapinyada de cova. Per altra banda, actualment està en vigor el Pla de Recuperació de la ratapinyada ratera patut i el Pla de Conservació dels quiròpters cavernícoles, se gons es va publicar en el BOIB 25 del 20 de febrer de 2014.
Amenaces
Una de les principals amenaces per a la conservació de les ratapinyades són les molèsties provocades per les visites a les cavitats on habiten aquests mamífers alats, segons apunta IRBI, perquè durant els períodes crítics d'hibernació i cria, les pertorbacions poden acabar amb l'abandonament dels refugis i, fins i tot, provocar la mort de les cries.
La major demanda d'activitats d'oci als darrers anys a l'Illa, degut al constant increment del nombre de visitants a Menorca, ha generat un notable impacte en els espais naturals de l'Illa.
Les poblacions de ratapinyades cavernícoles a l'illa han disminuït de forma notable en les darrers dècades, una tendència que malauradament ha agafat força sobretot per l'activitat humana i l'alteració dels seus refugis naturals. En aquest sentit, IRBI alerta que actualment cap de les espècies super el miler d'individus, una situació que considiera alarmant que s'agreuja per la seva alta vulnerabilitat, donat que estan concetrades en un nombre limitat de cavitats.
Cavitats
L'associació IRBI ha identificat als voltants de 270 cavitats naturals i artificials a Menorca que són utilitzades per les ratapinyades cavernícoles com a refugis diürns, especialment per la ratapinyada grossa de ferradura i la ratapinyada petita de ferradura.
Tot i que aquesta associació, que des de 2009 està dedicada a la conservació de les ratapinyades a l'Illa, assenyala que les administracions han establert un programa de seguiment de les principals colònies de cria i hibernació de quiròpters cavernícoles i han adoptat mesures de conservació amb el tancament de determinades coves, assegura que les dades sobre els refugis de descans nocturn i diürn són encara escasses i no estan incloses en cap programa oficial.