La temporada de raors ja ha començat. Van ser molts els pescadors i les famílies que van sortir a la mar per cercar-ne, però la veritat és que aquesta és una activitat que avui dia està bastant regulada per les autoritats. Va ser el Govern balear, ara ja fa 24 anys, qui va marcar quan començava i acabava la seva pesca; de setembre a finals de març. Aquesta norma ha anat evolucionant. Amb els anys han anat posant l’ull en el nombre de raors que es pot pescar en una activitat recreativa, ara marcat en 50 peixos per llicència activa.
Aquesta norma la coneixen tant pescadors professionals com aquelles famílies que veuen en la pesca d’aquest peix una tradició, com són els Carreres Tur, des Grau, entre moltes altres cases. La realitat, però, de cada una de les dues visions és molt diferent.
Dues cares de la mateixa moneda
Segons la Confraria de Pescadors de Maó, en els últims anys la pesca d’aquest peix ha decaigut molt. Així mateix, expliquen que no hi ha molta activitat professional: «És bastant fluixa, només n’hi ha que en duen esporàdicament». Molts són els pescadors que ja no en van a cercar i això es nota en la seva venda a les peixateries. Ja no hi ha tanta oferta, però tampoc demanda.
A l’altra banda es troba, per exemple, na Ita Tur. A ella li encanten els raors, «però si els hagués d’anar a comprar, no ho faria, ja que el quilo va molt car». Veïna des Grau des de fa més de sis dècades, na Ita ha transmès la tradició de la seva família al seu home, en Josep Carreres, a les seves filles i, ara també, als seus nets. «A jo el que m’agrada és pescar-los», afirma amb rotunditat la grauera.
Com cada any, els Carreres Tur, van sortir amb la barca el dia que s’inaugurava la temporada, diumenge passat. Es Grau era ple de motores que pescaven, tot i l’amenaça de pluja. Al final, amb el cel negre i amb por que els agafés l’aigua, en van pescar 27 i els nets van ser els que més feliços estaven.
Relata que, quan va començar a ploure, van tornar a casa fer net i preparar els raors, és a dir, a donar pas a la segona part de la tradició. Na Ita va optar per fer-los a planxa i no fregits, tal com ho havien fet sempre, des de feia més de 60 anys amb els seus pares. Ella era petita i ja era «tot un esdeveniment familiar». Ara, la seva il·lusió no és una altra que els seus nets continuïn anant a pescar raors amb la barca, però creu que cada vegada és més difícil: «Les tradicions s’estan perdent, s’han de seguir practicant mentre es pugui».