Milers de persones s'han donat cita aquest vespre a la plaça Constitució per escoltar i aprendre de les vivències del missioner menorquí Manolo Bonet. Amb 42 anys de treball solidari a Ghana, molts altres a Suïssa i ara retornat a la seva illa, ha ofert un pregó dinàmic i emocionant. Amb reflexions i memòries, mirades al futur i al passat, ha captivat des de l’emblemàtic balcó de la casa consistorial a tots els maonesos congregats al Pla de la Parròquia. També ha colpit les autoritats, que no s'han volgut perdre l’acte, encapçalades per Héctor Pons, batle de Maó, el seu equip de govern, Marga Prohens, presidenta de les Illes Balears, i Adolfo Vilafranca, president del Consell.
Com a tota història, Bonet ha començat la seva des de l’inici. Nascut a Ciutadella el 1947, una pel·lícula projectada a la Sala Augusta li va provocar el seu primer «nus al coll». Tenia 11 anys, la protagonitzava un missioner belga, i no ha estat l’única projecció que l’ha marcat. Es va iniciar amb 12 anys al seminari i als 26 anys va passar de les pel·lícules a la realitat: «Em vaig enrolar a la Comandància Marina al Camí des Castell com a mariner mercant per poder viatjar cap a Ghana».
En arribar a port, afirmava, ho va veure «molt negre», però volia trobar què necessitava la gent i amb què ell els podia ajudar: «Em van fer acabar a un poblet anomenat Binde». Al llogaret va estar-hi 42 anys i va construir dos ambulatoris, un centre social i també una emissora FM: «Binde avui, és al mapa de Ghana».
Aquest projecte sociosanitari l'ha completat, tal com afirmava enorgullit, amb l’ajuda de 250 voluntaris menorquins, la major part maonesos. Sense cap dubte, el seu lligam amb l’Illa sempre ha estat ferm, també amb les noves generacions. La prova d’això són els al·lots que l’han acompanyat dalt del balcó durant el pregó.
Després de tornar d’Àfrica i passar uns anys en un menjador solidari de Suïssa, Bonet ha anat transmetent la seva experiència amb xerrades als joves de l’Institut Joan Ramis i Ramis de Maó. Han estat quatre els alumnes que, observant la plaça al costat del pregoner, han iniciat un diàleg entre anecdòtic i reflexiu amb el missioner. Tot seguit, els joves han cantat una cançó tradicional ghanesa que podria haver xocat amb la posterior «Es Mahón», però no ha estat així perquè una de les moralines del parlament ha estat «oferir la mà i no el puny».
Després del pronunciament del pregó popular i d’entonar l’himne, no oficial, de la ciutat, amb l’emoció que tot maonès coneix, Bonet ha estat obsequiat amb la Sireneta Mô en una recepció de les autoritats a l’interior de l’Ajuntament. D’aquesta manera, s'ha premiat i reconegut el valor humà i solidari d’una persona que ha entregat la seva vida a aquells que més ajuda necessitaven.
En acabar, l’«Es Mahón» l'ha engegat ell mateix amb un eufòric «música mestre», donant pas a l’emocionant cant de l’himne de la ciutat. Tot seguit, ha estat el torn de Loli Reynés, la pregonera popular.
Ja dins l’Ajuntament, Bonet ha estat obsequiat amb la Sireneta Mô, per «una vida dedicada a millorar la vida dels altres», ha remarcat Héctor Pons, qui ha afegit que Bonet «els havia ajudat a fer una vida més digna». A més, com no podia ser d’altra manera, ha recordat les distincions que li han anat atorgant amb el pas del temps: «El 2006, la Medalla d’Or de la Ciutat de Maó i el 2010 el Premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears». Finalment, el pregoner, a canvi, li ha fet entrega al batle Héctor Pons d’una camisa ghanesa, com la que Bonet portava i de la qual s'ha enorgullit just a l’inici del seu parlament.