El Carnaval que ha omplert de festa escoles i carrers de tots els pobles de Menorca va oferir aquest dimarts les darreres rialles i per deixar-ne constància es van llegir els testaments dels personatges disfressats que representen el darrer sospir, Maó, Alaior i també es Castell i Sant Lluís van llegir les darreres voluntats.
A Ciutadella, els turistes de l’Imserso es sorprenien perquè la ciutat, a partir de les 14 hores, es submergia en un silenci absolut. L’explicació, com se sap, és que gairebé tothom, era a torrar sa sobrassada, a hortals, al camp i a les platges, un costum ben viu, que respecten les empreses i els serveis públics, fins i tot els bars, els supermercats i les escoles. També as Mercadal es manté la torrada a Cala Roja, amb una bona participació. A aquest municipi, durant el matí es va celebrar una rua de l’escola Mare de Déu del Toro. «Salvem la selva» va ser un bon tema per fer grups d’animals que hem de preservar.
Testaments
El protagonista a Maó de l’enterrament del Carnaval és en Camestortes i com és habitual, en el seu darrer sospir ha deixat alguna cosa per gairebé tothom. El testament es va llegir aquest dimarts fosquet davat de l’Ajuntament. «Deix mil quilos de regalències / i quatre-cents tords pelats / un got d’aigua amb nitrats, / i un colom sense plomes,/ un llibre sense comes,/ i pous desnitrificadors / tot, per as batle i regidors / des nostro ajuntament, / i també, un acord urgent/ per aprovar es pressupost…» Iaixí, dècima a dècima anava repartint l’herència.
- DOCUMENT | Testament d'en Camestortes a Maó (PDF)
Per als polítics del Consell: «una perruca i una cranca / per a n’Adolfo Vilafranca./ Un manual de «castellano» / i més feina a na Medrano. / Un piset amb estora / vull llegar a na Susi Mora. / I a en Robsy, vacacions…» I en els detalls, a l’editor d’«Es Diari», Josep Pons Fraga, li deixa «una seu a Parga». Al bisbe Gerard «li deix un càrrec sense broma, un puesto a Roma». A les jugadores «des volei femení, una jugadora que sigui d’aquí».
El testament de Bernat Figuerola a Alaior va ser molt més «políticament correcte», semblava la cerimòinia dels Oscar. El notari Dionisio Cap de Fibló en va fer la lectura. Va deixar instruments per la cultura i la música i va ser especialment original amb els comerciants perquè obrin més botigues. I abans de fallir, va voler mostrar l’orgull de ser alaiorenc. «Avui en dia, esser d’Aló / és lo més polit que hi ha / tots orgullosos n’hem d’estar». Després en Figuerola es va encendre, il·luminant la nit del darrer dimarts.
- DOCUMENT | Testament d'en Bernat Figuerola a Alaior (PDF)
Maria Carmen RocioMolt trist que no sàpiguen acceptar les ironies d'aquest acte del testament del darrer dia. No sé si és nerviosisme o què, però diu molt poc de bo d'uns responsables públics que juguen amb els seus conciutadans, tractant-los com a babaus. Realment vergonyós. Potser ja és hora de pensar seriosament en un canvi....