Parkinson: una malaltia que s’explica als infants amb un conte

La necessitat d’explicar d’una manera real, propera i comprensible als fillets i filletes que és la malaltia de Parkinson ha motivat la publicació del conte «Es meu company Parkinson», del qual són autors el ciutadellenc Bruno Calafat i el dibuixant català Xavier Huguet. «No jutgeu mai lo que es veu, que sa realitat pot ser molt diferent» és la frase de Calafat impresa a la contracoberta del conte que ha estat editat per l’Associació Malalts de Parkinson de Menorca, que presideix Luis Meca, amb la col·laboració de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca i Lligall Gràfic.

A Bruno Calafat, que el pròxim mes complirà 70 anys, en fa tretze que li van diagnosticar la malaltia de Parkinson i durant tot aquest temps s’ha adonat que es tracta d’una malaltia desconeguda per a la societat en general, amb tot un ventall d’efectes negatius en la parla, la mobilitat personal i altres aspectes de la vida diària. A més, destaca que s’ha parlat poc d’aquesta malaltia, a diferència d’altres com el càncer que fa molts anys es va començar a crear consciència entre la societat.

Documental

Calafat assenyala que entre les iniciatives de l’Associació Malalts de Parkinson de Menorca hi ha la  creació d’una cançó sobre aquesta malaltia i després l’enregistrament d’un documental des de la perspectiva del malalt per donar-ho a conèixer entre la població adulta. El text que va escriure per a la presentació del documental va ser el punt de partida del conte. «Vaig escriure un text per recordar-me del que havia de dir, el vaig donar a corregir al meu fill Jordi i la meva nora Ainhoa i em van dir que podria sortir un conte per explicar la malaltia als fillets, deu fer uns dos anys, vam cercar un dibuixant per il·lustrar-lo, li vam explicar un poc la idea i el resultat ha estat aquest conte», assegura.

El protagonista del conte és en Bru que des de petit vivia tranquil amb la seva família i els seus amics i amigues, però que ja essent adult es va adonar que tenia un nou company invisible que el seguia per tot allà on anava, fent-li tot un seguit de malifetes. «Al conte explic les coses que habitualment li passa a un malalt de parkinson en la vida diària. La pèrdua de l’olfacte és un dels primers i és molt general, però no hi ha cap malalt que tengui el mateix, a uns els afecta més en la parla, altres tenen tremolor, hi ha molta varietat en una malaltia que no se li ha trobat cap remei. A més, hi ha molta gent que confon el parkinson amb l’alzheimer, jo tenc bon cap de moment, el que no vol dir que el parkinson pugui alentir el sistema vital», subratlla Calafat.