Andrés Menorca, el porter des Migjorn

Andreu Menorca va néixer as Migjorn Gran, dia 15 d’abril de 1939. Son pare era sabater i sa mare se’n cuidava de la casa i de la família. Eren cinc germans, dues germanes i tres germans. Dels cinc només en queden dos, la gran, que té 101 anys, i ell que en té 86. Un 27 de novembre de fa 60 anys es va casar amb n’Esmeraldina, van tenir tres fills, (una filla i dos fills bessons), i tenen dos nets i tres netes.

El 1975 varen anar a viure a Maó. Molts d’anys després, quan es va jubilar, n’Esmeraldina i ell varen tornar as Migjorn. El 2023 per circumstàncies de la vida, han tornat a viure a Maó.

Quins estudis o formació té?
—En aquell temps açò dels estudis no era com ara. Vaig fer estudis primaris com la majoria de la gent. Quan tenia devers 13 anys, els capvespres anava a Ferreries amb bicicleta a dur medicines, perquè as Migjorn hi havia doctor, però no hi havia farmàcia. Jo recollia les receptes a la botiga d’en Perico Janer i anava a Ferreries a la farmàcia a cercar les medicines, me’n record que aquesta farmàcia era al carrer Nou, núm. 31.

Quina va ser la seva primera feina?
—Després em van posar de mosso de sabater per aprendre l’ofici i quan tenia 16 anys ja feia de sabater de banqueta confeccionant sabates de dona. As Migjorn, en aquell temps n’hi havia molts de sabaters. L’any 1968 vaig entrar a fer feina a la companyia Aviaco, l’aeroport encara era a la carretera de Sant Lluís, després ja vam passar a l’aeroport nou.

Quin era el seu càrrec a Aviaco?
—A Aviaco hi vaig començar carregant avions, després me van nomenar capatàs, i hi vaig fer feina 30 anys, fins que em vaig jubilar.

Xerri’m un poc de la seva etapa com a jugador de futbol?
—El futbol sempre m’ha agradat. As Migjorn jugava de porter, i quan tenia 18 anys vaig fitxar pel CD Menorca, l’entrenador era en German. Des Migjorn anava amb bicicleta fins as Mercadal, allà, de Fornells, venia en Roca, defensa des Mercadal, en Miguelín, extrem, i en Pito. De porters en el Menorca hi havia en Moret, en Ramón i jo, que era el tercer porter.
El 1972 un grup de migjorners vam crear el CD Migjorn i me’n van nomenar president. També vam inaugurar el camp de futbol Los Nogales.

Algunes aficions a part del futbol?
—M’agraden la informàtica, com a usuari, amb l’ordinador m’entretenc molt; els jocs de taula (dòmino, truc), i passejar, camin molt.

A què dedica el temps d'ençà està jubilat?
—Bé, al principi que em vaig jubilar feia moltes coses, però clar, ara ja no és igual, com he dit abans vaig a caminar, un poc amb l’ordinador, i també, amb quatre o cinc amics, solem fer partidetes de dòmino o de truc per passar l’estona. Res de l’altre món.

Com veu el món actual?
— No som gaire optimista, sembla que en tost d’anar endavant anam per enrere, sembla que ho tenim massa bo de fer oblidar moltes coses, i açò no hauria de ser així. L’assistència social, sobretot a les persones grans, la sanitat i l’educació són molt importants, i em fa l’efecte que no tothom ho veu així.