El periodista Bep Joan Casasnovas és l’autor del llibre «Centenari Club Nàutic de Ciutadella, 1923-2023», que al llarg d’unes dues-centes pàgines i en quinze capítols ofereix la història centenària de l’emblemàtica entitat ciutadellenca. Del llibre, que serà presentat avui, a les 18 hores, a la seu del Club Nàutic de Ciutadella, s’han imprès sis-cents exemplars en català i quatre-cents en castellà, els quals seran repartits gratuïtament entre els més de nou-cents socis de l’entitat que presideix Juanmi Llompart.
Els quinze capítols que tracten cronològicament la història de l’entitat són: la fundació del club i les primeres iniciatives de 1923-1936; la represa de l’entitat amb Domingo Carulla l’any 1946; Nicolás Brondo Olivers, el cinquè president de 1952-1956; el complicat inici per a Pedro Mercadal de 1956-1960; Rafael de Febrer rep una entitat llançada de 1960-1964; un edifici propi, la proesa complerta d’Andreu Triay de 1964-1971; visita de Juan Antonio Samaranch i inauguració oficial del club el 1968; els anys setanta, una dècada fructífera; i la difícil presidència de Joan Pons Anglada de 1976-1979.
El volum segueix amb Rafael Torrent Llopis i el primer Mundial; la curta presidència de Jordi Pons de 1983-1985; un altre Mundial i la Mostra Nàutica, Carlos Torrent de 1985-1994; Biel Genestar i el club com a institució de prestigi de 1994-2005; Pepe Negrete: l’esport nàutic i l’ordenació d’amarraments el 2005-2009; Tolo Carrasco guanya espais en la reordenació; el retorn de Rafel Torrent i la pandèmia de la covid-19 de 2018-2022; Gonçal Moll, una visió modernitzada i de futur de 2022-2024; Juanmi Llompart Jover, el president d’una nova època; i esportistes destacats del Club Nàutic Ciutadella.
Síntesi
Bep Joan Casasnovas assenyala que estava previst que el llibre es presentés el 2023, coincidint amb el centenari, però amb el canvi de la junta directiva es va procedir a una revisió del text que ha retardat la seva publicació.
El fet d’haver d’ajustar-se a un màxim de dues-centes pàgines de la publicació va obligar -assegura Casasnovas- a fer un enfocament més de síntesi, però sempre destacant el més important. L’autor va optar per fer-ho cronològicament, comença des de la fundació, amb una aturada obligada per la Guerra Civil i a partir d’aquí, seguint els llibres d’actes, que els va llegir tots, els capítols venen marcats per l’etapa de cada president, destacant allò que ha estat important per la vida i el futur del Club Nàutic.
«És un club que no tenia seu pròpia, es reunia per aquí o per allà, i que va néixer bàsicament per fer activitats nàutiques, però sobretot festes socials durant l’estiu al port, les activitats eren competicions de natació, les festes de la Mare de Déu del Carme, les de Sant Pere que ara no es fan, però sobretot era molt social, molta revetlla i ball durant l’estiu», assegura.
Casasnovas destaca la incorporació de la vela i la construcció d’un local social propi que marca un abans i un després en la història de l’entitat, amb la inauguració de la primera planta el 1968, en què assisteix Juan A. Samaranch, que era delegat d’educació física i esports del Govern central, i de la segona planta dos anys després, destacant la fermesa del president Andreu Triay per aconseguir-ho.
L’autor també subratlla el reforçament del Club Nàutic a nivell social, amb una bona sintonia amb les institucions de Ciutadella i de l’Illa, quan es fa l’homenatge a Ferragut el 1953, amb l’assistència d’una representació diplomàtica d’USA, «és un episodi que destac perquè l’entitat es projecta com una institució, una entitat important dins Ciutadella, social i esportiva, una entitat que estava de cara a la mar», conclou.
manu menorcaTu sí que ho ets, un bon "hechisero"!