El rector de la Catedral i caixer capellà de les festes de Sant Joan, Josep Manguán, ha explicat aquest migdia, a l’homilia de la Missa des Caixers, el significat del Diumenge des Be i s’Homo des Be com a representació viva de Sant Joan Baptista.
«El Be de sant Joan representa la més gran manifestació de l’amor de Déu Pare: el seu fill Jesucrist, que ha estimat fins a l’extrem de donar la vida, arribant fins al final en la seva solidaritat amb la humanitat», ha afirmat Manguán, que ha participat en quatre ocasions com a capellà a les festes de Ciutadella.
Déu no ha estat neutral
«L’amor –ha afegit– és l’únic que salva i allibera. L’amor és la seva mateixa persona, fet tot per als altres. El seu missatge és ell mateix, les seves actituds i comportament. Déu, en Jesucrist, no ha estat neutral davant les vicissituds de la història, s’ha posat de part dels innocents i ha assumit la sort de les víctimes. Per aquest motiu el mal no té la darrera paraula. L’amor ha vençut la mort i el pecat, i ha obert un solc de vida que s’ha iniciat ja, però que arribarà a la seva plenitud més enllà de la història, en el cel nou i en la terra nova, que és tasca i do».
Cavallers al presbiteri
El bisbe Gerard Villalonga, acompanyat pel vicari general, Bosco Faner, i altres membres del clergat de la Diòcesi, ha presidit la celebració eucarística, amb nombrosa assistència. Caixers i cavallers han assegut dalt el presbiteri, amb els espais assignats al fabioler, Juanlu Gelabert, i la bandera. La família del caixer senyor, que ha acompanyat Carlos de Salort des de la casa senyorial, ha disposat d’un espai als primers seients. El caixer noble ha intervingut amb una de les lectures. S’ha entregat l’estampa. Guillem Benejam n’és l’autor del poema, titulat «Del foc i del joc», mentre que Francisca Saura Salord ha creat la imatge.
Del foc i del joc, o com fer un tik amb un tok barroc /// Paraules mai emprades, enmascarades, allunyades, només per acadèmics intitulades. Calc de llibrots entremeliats, mancat de naturalitat. D´inspiració apresa i ara impresa, però sense espontaneïtat ni creativitat. Això si, alabada i lloada per un papanates jurat que es creu molt il.lustrat. Homenatge a les obvietats, tant bon punt llegit, com oblidat. Però mai més recordat.