«Soc la primera caixera batlessa de Fornells que no és regidora»

Després de més de tres dècades sense sortir a la qualcada, Maria del Mar Triay tornarà enguany a pujar damunt el cavall. Aquesta vegada, però, ho farà com a caixera batlessa.

La fornellera, de 52 anys, és vicepresidenta de la Junta Local i la primera persona, d’ençà que els protocols s’han fet més estrictes, que assumeix aquest paper sense ser regidora de l’Ajuntament des Mercadal. Un repte que afronta amb orgull, il·lusió i responsabilitat.

Quan va ser l’última vegada que va participar en la qualcada de Sant Antoni?

—De jove hi vaig sortir set anys, entre el 1987 i el 1993, com a caixera sense cap càrrec. Després ho vaig deixar per motius familiars. Ara, trenta anys després, em van fer la proposta.

Com va rebre l’oferiment de ser caixera batlessa?

—Va ser una sorpresa. Mai m’hauria imaginat que m’ho proposarien.    Quan m’ho van dir, per Sant Antoni d’hivern, em va fer dubtar, però també vaig pensar que era una oportunitat única, i si no l’agafava ara, potser no la tornaria a tenir.

Serà la primera membre de la Junta Local que surt com a caixera batlessa sense ser regidora?

—Soc vicepresidenta de la Junta Local de Fornells, que no és un càrrec institucional. Per tant, sí, som la primera que surt sense ser regidora. Ara bé, abans, quan els protocols no eren tan estrictes, hi havia caixers batles que tampoc tenien cap càrrec polític.

El meu germà mateix ho va ser i mai va ser regidor. Aquell temps era diferent: no hi havia tanta gent que sabés muntar i    sortien els qui podien i volien.

Com s’has preparat per afrontar aquest repte?

—Des del gener vaig a entrenar dos dies per setmana a Sa Creueta, as Migjorn. Diuen que si ja has muntat, ho tornes a agafar amb facilitat. No és igual, però, fer-ho de jove que ara: es necessiten hores i una bona preparació.

Quins moments creu que seran els més especials?

—És la primera vegada que formo part de la Junta de Caixers, així que no sé exactament què em pot esperar. Si n’hagués de destacar algun, jo crec que just abans d’entrar a la plaça del jaleo o quan el fabioler, que és el meu nebot, em demani permís per començar la festa.

Què esperes d’aquestes festes?

—El meu desig és que tot vagi bé, per a tothom. Que siguin unes festes viscudes amb respecte: cap a la tradició, els cavalls, la gent gran i el poble. M’agradaria que tothom en pogués gaudir i que fossin unes festes per recordar.