La història comença amb l’arribada de Vicente Rodrigo Rodrigo (València, 1839), enginyer civil, a Menorca i el seu casament amb Catalina Vinent Amich (Maó, 1856). No passen desapercebuts els 17 anys de diferència entre els dos membres de la parella. Ho dic, perquè el primer dels cinc fills que van tenir, Miquel, neix quan son pare té cinquanta anys. De fet, quan Vicente Rodrigo mor el 1913, els fills són adolescents i jovenets. Son pare, enginyer civil i adscrit a Obres Públiques, havia treballat durant molts d’anys a Filipines. No sé quin any arriba a Menorca, però es casa amb Catalina el 1888, amb 49 anys. Tenen tres fills: Miquel (1889), Sebastià (1891), Vicenç (1892), i dues filles: Àngela (1895) i Manuela (1898). La seva casa familiar és la nombre 7 del carrer del Comerç, a Maó.
El 1890, ascendit a ajudant primer, és destinat a Castelló; el 1894. Ja ajudant major primer, serveix a Menorca; serà destinat a Barcelona el 1896. El 1897 és destinat a les Balears, primer a Mallorca i finalment a Menorca. El 1898 ascendeix a ajudant primer-cap de negociat de tercera classe d’Obres Públiques a Menorca. Sembla que ja no es tornarà moure. Es possible que es jubili en aquest lloc i càrrec. L’any 1904 serà professor de topografia de l’Extensió Universitària i president del Casino La Unión, a més de ser president accidentals de La Maquinista Naval, ocupació en la qual no puc aprofundir per falta de documentació i en la qual el trobem entre 1901-1902. Mor a Maó el 2 de febrer de 1913.
Vicent Rodrigo Vinent a l’Acadèmia de Toledo.
Sebastià Rodrigo Vinent a l’Acadèmia.
He dit abans que tenia dues filles: Àngela i Manuela, però poc pur parlar d’elles. No tenc més informacions. L’any 1923 eren fadrines. Pel que fa als tres fills que van tenir Vicenç i Catalina:
Miquel Rodrigo Vinent, l’home desconegut
Nascut a Maó el 1889, l’any 1909 ingressa per oposició al Cos de Telègrafs. Després d’alguns destins fora de l’Illa, Miquel treu plaça a Maó. L’any 1914, obre una «Academia de Radiotelegrafia» al propi domicili familiar per a preparar joves que vulguin seguir la carrera. Dura poc, ja que el 1915 és traslladat a l’oficina postal d’Artesa de Segre (Lleida) i, el 1917, passa a l’oficina de Tivissa (Tarragona). Aquest any, Miquel és condemnat a pagar unes quantitats adeudades a Maó a Antoni Pons Borràs i Josep Maria Pons, potser han estat abans la causa de la seva marxa. L’any 1924, Miquel Rodrigo és cap de la Central de Telègrafs de Terrassa. Es casa amb Presentación Serra Marín, que presenta una demanda de divorci contra ell el 1935, per això sabem que es troba il·localitzable [B.O.G.C., núm. 280.7/10/1935]. Segurament està aquesta relacionada amb uns altres fets tèrbols que s’han produït uns mesos abans, quan la Justícia el requereix a reintegrar 12.479 PTA., desaparegudes de l’oficina de Telègrafs de Terrassa de la que és responsable [Gaceta de Madrid. Diari Oficial de la República. 9/08/1935].
Miquel Rodrigo torna a estar en ubicació desconeguda. En la guerra civil deu ser mobilitzat, ja que el 5 de febrer de 1937 és ascendit a capità d’enginyers pel Govern de la República. No sabem res del seu itinerari de guerra. Existeix una causa sumaríssima oberta contra ell pel Tribunal Militar Territorial núm., 1, de Madrid, l’any 1939. Es tracta de la causa 68539. Caixa 3801, a la que no tenim accés electrònic. Segurament, el seu contingut ens desvetllaria el recorregut del maonès durant la guerra. També existeix un expedient seu a la Secció Politico Social (Centre Documental de la Memòria Històrica). Per últim, en una sentència donada a Madrid el 7 d’agost de 1947, se li reclama aquella quantitat presumiblement desapareguda a Terrassa i torna estar il·localitzable.
Preparació física a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo, en l’època d’estudis de Vicent Rodrigo. 1909. Foto: ACADEMIA D’INFANTERIA DE TOLEDO
Vicent Rodrigo Vinent. Amb l’exèrcit sosllevat
Vicent neix a Maó el dia 1 d’abril de 1893. Fa estudis a l’Escola de Fillets del Camí des Castell. Ingressa en l’Acadèmia Militar d’Infanteria de Toledo, d ela que surt el 1912. El 1919 ja és primer tinent d’infanteria. Fa una breu estada a Larache i és traslladat al Regiment d’Infanteria de Maó (R63). L’any 1922 ja ha ascendit a capità i passa de Maó al Regiment d’Infanteria Segovia, 75. En aquests anys es casa amb Ana Borrego Vinent, amb la que no tindrà fills.
Cap al 1925, Vicent torna ser a Maó. A més de la seva activitat militar, és nomenat auxiliar de somatents del Partit de Maó i forma part de la direcció dels Exploradors d’Espanya i és bibliotecari de l’Ateneu de Maó (1927). L’any 1930 torna ser a Larache i el trobam amb els Regulars. Quan esclata el cop militar, Vicent és al Batalló de Caçadors Las Navas, 2, de guarnició a Alcazarquivir, a prop de Larache. Passa a la península amb les forces de Franco i arriba fins al front d’Astúries, on mor en combat el 9 de desembre de 1936 essent capità de regulars. Està enterrat al cementeri de San Amaro.
Sebastià Rodrigo Vinent. Una víctima de la guerra civil
Per començar he de dir que Sebastià va ser assassinat als Freus el 2 d’agost de 1936, amb onze militars més. Una senzilla mirada sobre la seva biografia ens el mostrarà com a víctima innocent dels descontrol dels primers dies després del fracàs del cop militar a Menorca. Sebastià neix a Maó el 20 d’octubre de 1891 (27/10/1891. Negreira). Va a l’escola de fillets del carrer des Camí des Castell/Sant Joan amb el mestre Antoni Juan. Continua estudis a l’institut de Maó i, l’any 1908, aprova l’ingrès a l’Escola d’Enginyers Militars (Guadalajara).
No sé si arriba a ingressar, ja que el 1909 supera les proves d’accés a l’Acadèmia d’Infanteria, coincident tots aquells anys amb un altre maonès, Antoni Sintes Palliser. Cap al 1910, Rodrigo és oficial 5a de Telègrafs, però no deu exercir, ja que segueix preparació militar a Toledo. Surt el 1912 com a segon tinent d’infanteria i és destinat al Regiment d’Infanteria Menorca núm., 70 (R70). El dia d e la primera guàrdia, el 12 d’agost de 1912, com era costum antic, Sebastià convida tots els caps i oficials a un dinar. El jove és afeccionat al teatre i, el 1916, participa, amb el seu germà Miquel, en una funció benèfica al Teatre Principal (LVM. 27/04/1916); aquesta afició ressorgirà més tard. El 1917 ja és primer tinent en el Regiment d’Infanteria Mahón 63 (R63), que en realitat és el mateix, per ser nomenat poc després cap de la secció ciclista. A més del teatre, també és aficionat a la marina, i aquests anys participa i guanya regates patronejat el místic «Maria».
El març de 1918 és destinat com a interventor militar en l’oficina de Correus; poc després, ja capità, passa al batalló de segona reserva de Castelló, núm., 46. Prest torna a Menorca i el trobem com a responsable de la banda de música militar del R63 (1921). El 1923 és destinat al Regiment d’Infanteria Burgos, 36; el mes d’octubre passa destinat a Àfrica. No coneixem l’itinerari i serveis del maonès al Marroc, només que durant un temps està radicat a Tistutin. El 1926 el trobem a l’Exèrcit d’Operacions d’Àfrica, al batalló de caçadors d’Àfrica, núm., 18, i, el 18 d’octubre de 1926, rep el nomenament d’ajudant de la segona brigada de caçadors (Melilla). Després d’algunes anades i vingudes, Sebastià es fixa a Maó a partir de 1928. Durant aquests temps gairebé desapareix de la informació militar, però inicia una altra activitat social notable. Des de 1930 el trobam de tresorer dels Exploradors d’Espanya a Menorca, del que arribarà a ser vocal del Consell de l’Alt Patronat.
A més, el comptador i jutge de la Junta Directiva de Tir Nacional. Podem dir que és una persona amb penetració social quan és escollit per a pronunciar el discurs en l’acte d’homenatge al mestre Antoni Juan en l’acte que té lloc al Teatre Principal (6/09/1931). El dia 11 de gener de 1932 és elegit per aclamació, president de la Lliga Marítima, càrrec que ocuparà fins a la guerra, i en el qual desenvoluparà una gran activitat esportiva i social. Per aquesta època també és elegit president de la Junta Provincial de la Lliga de Salvament de Nàufrags. El mes d’abril, Rodrigo glosa la festa del llibre i el Quixot en una conferència que dona a l’Ateneu des Castell. Està clar que era un militar culte i molt integrat en la vida social de Maó i es Castell. De fet, el 1933 serà president de la secció de turisme i esports de l’Ateneu de Maó i, el 1934, vocal del Foment del Turisme de Menorca. Són anys en els quals pronuncia nombroses conferències de caràcter històric.
El 16 de gener de 1934, «El Iris» publica un breu escrit seu sobre la celebració de Sant Antoni: «La Historia, concatenación de ideas, de actos y hechos pasados, de los cuales nacen los presenten y futuros, es la Humanidad misma desprovista de forma corpórea, reducida a espíritu. Digno de alabanza y veneración es el pueblo que rindiendo culto a la tradición, rememora los hechos culminantes de su historia. Alto ejemplo da Ciudadela a Menorca entera, al conmemorar la Gloriosa Reconquista de Menorca a los árabes por las huestes de Alfonso III (El Franco) que hace hoy 677 años pusieron su planta en esta isla amada, Gesta gloriosa la del Rey Aragonés que supo arrancar nuestra Roqueta al poder musulmán, engarzándola como preciada joya a su Corona. Els Tres Tocs que hace seis centurias resonaron en las murallas de Ciudadela y fueron repetidos año tras año por ciudadelanos ilustres… dando un toc de llamada para aunar en un solo sentimiento de amor y hermandad, a cuantos tengan el don divino de sentir el más puro y sublime de los amores, el de la Patria». [«El Iris» 16/01/1934]
Alguna vegada trobem referències a ell com a comandant accidental d’Infanteria, però sembla que l’activitat militar és menor. Aquesta anys recupera la seva afició al teatre i esdevé director escènic teatral en representacions benèfiques al Teatre Principal: «El Divino Impaciente», de José M. Pemán (abril 1934), «Ha entrado una mujer» d’Enrique Suárez de Deza (febrer 1935), «La Risa» dels Álvarez Quintero (maig 1936) o «El chanchullo», de Pedro Múñoz Seca (juny 1936), en benefici de la Comissió Obrers en Atur. El 18 de juliol de 1936, Rodrigo Vinent és al quarter d’infanteria de l’Esplanada. El coronel colpista, Arturo Guerrero Plaja, li assigna el comandament. Segons testimonis, ordena llegir el manifest de Francisco Franco i és ell, personalment, que intenta convèncer els sergents i brigades per afegir-se al moviment colpista.
Lloc on reposen les restes de Vicent Rodrigo.
O sigui que, a pesar de no constar antecedents d’una determinada ideologia, Rodrigo es posa públicament al costat de Franco. És detingut el dia 20 i dos o tres dies després tancat a la Mola. A l’espera d’un consell de guerra que es presumia immediat, va ser un dels caps assassinats als Freus (la Mola) la nit de l’un al dos d’agost. Sebastià estava casat amb Maria del Pilar Corrons Sendrals (Barcelona, 1904), però no tenia fills. Era, també, cunyat del metge Manuel Sánchez-Rodrigo.